Llorenç Vidal:

 

Poesia Mallorquina, Haikai / Haiku

 

 

DÉU TE DONI PAU, AMIC...

 

Déu te dóni, pau, amic,

en solcar els camins. Si cantes

sia el teu cant cant de pau,

pau el to de tes paraules.

On arribis, amb amor,

digues: 'Pau a aquesta casa'.

Si abraces qualcú, un abraç

sia el teu de pau humana.

Irradia amb els teus ulls

pau als camps i pau a l'aire.

Déu te dóni pau, amic,

germà dels camins de l'auba.

 

(Ponent, nº 1, II etapa, Cádiz, 1975, inclòs posteriorment a  Florilegi de poemes a Santanyí,

Pregó de les Festes de Sant Jaume, Santanyí, 1994. Versió revisada.2007).

 

* * *

 

LA TERRA

 

De llevant a ponent he vist la terra

on descansen els pares dels meus pares

i he begut aigua a un xaragall que corre,

com ja corria antany en temps de pluges.

Alçant els ulls, he vist la mar, que ens dóna

notícies d'altres terres, on visqueren

els avis d'altres homos i on se parla

amb mots ben diferents dels nostros. Sempre

he tengut ganes de creuar fronteres,

de córrer món, anant de pàtria en pàtria;

però em lliga un destí al destí dels homos

que suen treballant aquesta terra,

i sent amb ells, com ells, i estim el ventre

que em va dur al món, que és terra en terra i terra.

 

* * *

 

AQUESTA TERRA D'AVUI

 

Aquesta Terra de la mala gent,

on bullen les enveges i els ultratges;

aquesta Terra de les llavors dures,

on creixen negreions de tantes castes;

aquesta Terra d'homos malparits

que tenen els ulls negres de venjança;

aquesta Terra que no vol els fills,

que els escup fleuma i fang a cada galta;

aquesta Terra en la que els mals germans

es maten i es barallen contra els pares;

aquesta Terra que no té senyors

que no ho sien mullats en la sang d'altri;

aquesta Terra de picons i falç,

que té destrals pels seus que l'estimaren;

aquesta terra de traidors del foc

del fogar, de botxins, terra de lladres;

aquesta Terra, borda en els seus fills,

que ja no tenen rella per llaurar-la;

aquesta Terra, Terra de pecat,

tots la tenim per una bona Terra.

 

(Insania Terrae,  La Font de les Tortugues - Círculo de Cultura Íbero-Americano, Palma de Mallorca - Lisboa, 1962).

 

 

ODA BALEÀRICA

 

Salut, coloms de la mar.

Salut, coloms de la mar.

 

Nasquéreu abans de l'alba.

Salut, coloms de la mar.

 

Amb vosaltres brollà el dia.

Salut, coloms de la mar.

 

...I el matí adormí les ones.

Salut, coloms de la mar.

 

El sol vos besà les ales.

Salut, coloms de la mar.

 

L'oratge us mogué les plomes.

Salut, coloms de la mar.

 

Arreu sonava el silenci

del vostre voletejar.

 

Abans ombra éreu d'estrella.

Avui sou miralls salats.

 

Vos corsecaren els membres

vents de ponent i mestral.

 

Ara adormiu-vos pacífics

als dormissons dels nous cants.

 

Salut, coloms de la mar.

Salut, coloms de la mar.

 

* * *

 

JO SOM UNA CREU DE TERME

 

Jo som una creu de terme,

plantada de fa molts anys:

sé que aquí comença el poble,

sé que aquí comença el camp.

Som un arbre sense fruita,

indefinit en l'afany,

colrat, ja, per una angúnia

de viure entre pols i fang.

Han vengut moltes anyades,

s'han fet homos els infants;

el poble creix, i maduren

els raïms en els parrals.

Tot flueix, arreu de vida

sangloten plenes les mans...

...Sols jo som la creu de terme,

plantada i sense mudar,

corsecat por una angoixa

de no ser poble ni camp.

 

* * *

 

HE APRÈS A VIURE SOL

 

"Saber sentir-me sol
i no enyorar miratges"
Fèlix Cucurull: El temps que se'ns escapa

 

He après a viure sol

com qui so sap dels altres.

He après a viure auster,

germà d'aquesta terra.

He  estret moltes cançons

sobre el meu pit inútil

i sé que l'estimar

és una flòbia trèmula,

novella, que es dibuixa

per deixar una recança.

He après que viure sol

és viure errant, sens pàtria.

 

(Revisió de 2010)

 

* * *

 

POEMA DE L'ARGONAUTA D'AMOR

 

Com un llunyà silenci,

amor, t'he retrobat avui,

sota el pes indigent

d'una alba adormiscada,

a un carreró del temps. Era migdia

sota un migdia gris de tramuntana.

Però l'amor no és ni vent ni espera,

sinó una llangor als ossos,

tot un marcir-se en joventut d'adéus

entre els baladres.

I tornarà l'amor d'horts i d'hortènsies

entre els idil.lis foscs d'una altra tarda.

Aquí em teniu. Som jo.

No n'hi ha d'altre.

Aquí em teniu, Llorenç,

un argonauta

que va captant l'amor,

capta qui capta,

i que no té sinó tristor a les venes.

Ell vos estima blau. Vosaltres rojos.

Ell vos estima verd,

perquè per ell és verda l'alba.

Aquí em teniu, tot jo

fet plors i fet angoixa,

com un déu solitari a l'horabaixa.

 

(Aquest poema va ser premiat als Jocs Florals de Llucmajor commemoratius del Primer Centenari del naixement de Maria Antònia Salvà, 1969).

 

* * *

 

PETITES INVOCACIONS

Als barris negres, a tots els Harlems,

Volem la germanor.

Als poblats de Palestina,

Volem la pau.

Entre les terres cremades del Viet-Nam,

Volem la llibertat.

I entre nosaltres, Senyor, entre nosaltres,

Volem la pau,

Volem la germanor,

Volem la llibertat.

 

 

CANÇÓ

 

Homenatge a Camille Drevet

 

Serem soldats

no-violents

al clar de lluna.

 

El campament,

devora el mar,

serà un esqueix de pàtria.

 

Ferits al pit,

davall el cel,

serem silenci,

germans del sol,

germans del mar,

germans del vent,

germans de l'aigua.

 

* * *

 

ORACIÓ A NOSTRO PARE

JESUCRIST DE LA NO-VIOLÈNCIA

Aquí em teniu, creixent com una espiga, 

com holocaust de set devora Vós.

Aquí em teniu, com un crivell de terra,

obert de tant de foc que em ve de Vós.

 

Aquí em teniu. Demà seré una garba.

Estaré sec pel sol que em donau Vós.

Aquí em teniu, nafrat entre les roses,

amb una nafra ardent de tant d'amor.

 

Abans era foscor mon pit. Mes ara

s'ha tornat llum. I és llum que ve de Vós.

 

Aquí em teniu, creixent com una espiga,

al sol i a l'ombra que me donau Vós.

 

(Talaiot del vent, segona edició augmentada i definitiva, Quaderns Literaris Ponent, Mallorca - Cádiz, 1972)

 

 

EVOCACIÓ DE MARC CHAGALL

 

Marc Chagall

pintor de somnis

d'arbres de somni

violins de somni

boires de somni

bèsties de somni

pobles de somni

mares de somni

infants de somni

amors de somni

paisatges i capvespres de somni

llunes i ramells de somni

estrelles i àngels de somni

jueus de sofriment i somni

soledats de sofriment i somni

guerres de sofriment i somni

 

Marc Chagall

pintor errant de somnis

de sofriments i somnis

de solitaris sofriments i somnis

de nostàlgics sofriments

de poètics somnis de somni.

 

(Baleares, Palma de Mallorca, 8 d'abril de 1985.

A integrar en un futur aplec de Poesies en mallorquí popular)

 

* * *

 

AMB MOTIU DE S'INAUGURACIÓ

DE SA NOVA ESCOLA D'ES CAPDELLÀ

 

A tots ets alumnes actuals i futurs

d'aquesta Escola

 

Una escola ès un estel

encès en es front d'un poble.

Sembrau-hi bons ideals

i es poble serà un gran poble;

conrau-hi llavors de pau

i es poble serà un gran poble;

ompliu-la de foc d'amor

i es poble serà un gran poble.

S'Escola d'Es Capdellà

cultura sia p'es poble,

ja que una escola ès s'estel

encès en es front d'un poble.

 

(Inauguración de la Escuela de Capdellà, Patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Calvià, 1963.

A integrar en un futur aplec de Poesies en mallorquí popular)

 

* * *

 

CAPVESPRE A ASSÍS

 

Germans, ¿heu vist sa llum ocre

que a tot arreu es desgrana

damunt sa ciutat d'Assís

quan es sol ja s'endavalla?

 

¿I aquells matisos de cel

que pareixen filigrana

entre flocs daurats de boires

i campanetes de randa?

 

Germans, ¿no heu vist Sant Francesc

que amb sos aucells juga i parla

a s'entrelluu d'es capvespre

quan s'enfila s'horabaixa?

 

(Baleares, Palma de Mallorca, 3 d'octubre de 1982, VIIIè Centenari d'es naixement de Sant Francesc.

A integrar en un futur aplec de Poesies en mallorquí popular)

 

* * *

 

EN ES TRASPÀS D'ES POETA GUILLEM COLOM

 

Mestre de forma precisa,

glosador de terra i mar,

cantor de sa nostra història,

poeta fort d'ideals,

ara que en creixent de lluna

nostra Mallorca heu deixat,

des d'aquesta illa enclavada,

terra d'es nostros combats,

vos desig un vol de sòmits

p'es jardins d'es món astral.

 

(Hoja del Lunes de Palma de Mallorca, 11 de juny de 1979, i Quaderns Literaris Ponent, nº 17, Mallorca, 1979.

A integrar en un futur aplec de Poesies en mallorquí popular)

 

* * *

 

ROMANÇ DE SES ILLES BALEARS

 

 

"Puede decirse que la Divina Providencia

 

al hacerlas brotar del seno del mar,

 

se propuso hacer de ellas un pueblo independiente,

 

ni inquietador ni por otros inquietado".

 

(José Rosselló y Bestard: "Compendio de la Historia

 

de las Baleares", declarado de texto en

 

las escuelas por Real Orden de 4 de abril de 1887)

 

Escuma tornada pedra

són ses Illes Balears,

escuma tornada pedra

per fat i fat de la mar.

Mallorca, Menorca, Eivissa,

Formentera... i un esbart

d'illes i illots sota un plàcid

cel d'es més puríssim blau.

Pitiüses i Gimnèsies,

un déu les agombolà

i les féu fies de s'auba.

Bressol de pobles germans,

en es silenci d'es sigles

són ses Illes de sa Pau.

Escuma tornada pedra

per fat i fat de la mar.

Pedra transformada en vida

són ses Illes Balears.

 

(De  "Tres branques d= un mateix pi. Lectures de Balears,

Catalunya i València" per Bartomeu Rotger Amengual

i Llorenç Vidal, 1979, i reproduïda en distints articles i ocasions.

A integrar en un futur aplec de Poesies en mallorquí popular).

 

 

(Puig de Consolació, Santanyí, oli d' Eulogio Díaz del Corral)

 

PREGÀRIA A LA MARE DIVINA

DE CONSOLACIÓ

 

"Consola ton poder ab lo poder de Déu,
e ta  volentat ab la sua, e ton enteniment
amb la sua saviesa".
Ramon Llull: "Llibre de mil proverbis", 23.1

 

En aquest món de tristor

Vós sou la font d'alegria

que, des del turó, irradia

un dolç somriure d'amor.

 

Baladre de resplendor

que il.lumina el puig, sou dia

i estel en la interna via:

en l'esperit sou claror.

 

Per l'humà que va tot sol

pels camins de l'existència

Vós sou salut i consol.

 

Enmig de tanta indigència,

siau-nos, oh Llum del Sol,

consolació i clemència.

 

("Consolació", Corona poètica a Nostra Senyora de Consolació, Col.lecció Coses Nostres, Santanyí, 1989.

Reproduïda a l' Agenda Escolar 2008-2009 del Col.legi Blai Bonet)

 

* * *

 

A SANTANYÍ, DES DE LA DIÀSPORA

 

Santanyí, terra de pa

d'ordi, de blat i de xeixa,

on la paraula es fa queixa

quan manca pluja. Cel clar,

 

terra de migjorn, pinar

i aigua blava, la mateixa

que banya l'Àfrica i deixa

a la platja estels de mar.

 

Com ells, pelegrins en nau,

tos fills cercam l'horitzó

quan partim del teu enclau.

 

Que, arreu, ton nom fogueró

intern sia, Anyell de Pau,

per escaufar-nos d'amor.

 

(Florilegi de poemes a Santanyí. Pregó de les Festes de Sant Jaume. Edició de l'Ajuntament de Santanyí, Santanyí, 1994).

Reproduïda de l' Agenda Escolar 2008-2009 del Col.legi Blai Bonet)

 

* * *

 

EVOCACIÓ D'ABU YAHYA,

DARRER WALÍ MUSULMÀ DE MALLORCA

.

Què en serà de ma Mayurqa

si arriben els cristians,

si les naus d'Aragó vénen

carregades de soldats

catalans i aragonesos

i cavallers occitans,

reforçats per mercenaris

dels regnes continentals.

.

Què en serà de ma Mayurqa,

que ara és un país de pau

sota l'arc-del-cel benigne

de la fe dels musulmans.

Aquí vivim en concòrdia

els mallorquins vells d'antany

i els mallorquins venguts d'Africa

com un poble de germans,

units en la tolerància

i creences de l'Islam.

.

Què en serà de ma Mayurqa

ara que ja han arribat

i que assetgen Bab-el-Kòfol.

La volen enderrocar

per entrar dins la medina

aquests nssara forans.

.

Així pensava Abu Yahya,

nostàlgic al seu palau

mirant des de l'Almudaina

el més bell de tots els mars.

En ses mans duia un rosari

i, amb el cor extasiat

i sos ulls mullats en llàgrimes,

resava els cent noms d'Al.lah.

 

Circulen diferents adaptacions d'aquest poema en mallorquí popular

i algunes no conserven es ritme ni sa mètrica que li són essencials.

Per això s'inclou aquí sa versió en mallorquí popular original de s'autor:

 

EVOCACIÓ D'ABU YAHYA,

DARRER WALI MUSULMÀ DE MALLORCA

.

Què en serà de ma Mayurqa

si arriben es cristians,

si ses naus d'Aragó vénen

carregades de soldats

catalans i aragonesos

i cavallers occitans,

reforçats per mercenaris

d'es reines continentals.

.

Què en serà de ma Mayurqa,

que ara ès un país de pau

davall s'arc-del-cel benigne

de sa fe d'es musulmans.

Aquí vivim en concòrdia

es mallorquins veis d'antany

i es mallorquins venguts d'Àfrica

com un poble de germans,

units en sa tolerància

i creences de s'Islam.

.

Què en serà de ma Mayurqa

ara que ja han arribat

i que assetgen Bab-el-Kòfol.

La volen enderrocar

per entrar dins sa medina

aquests nssara forans.

.

Així pensava Abu Yahya,

nostàlgic n'es seu palau

mirant des de s'Almudaina

es més bell de tots es mars.

En ses mans duia un rosari

i, amb so cor extasiat

i es seus uis muiats en llàgrimes,

resava es cent noms d'Al.lah.

 

Publicat en mallorquí literari a Última Hora,

Palma de Mallorca, 29 de desembre de 1995

Notes: Vocabulari de paraules àrabs usades en aquest poema:

 

Walí (governant, governador, defensor),  Mayurqa (Mallorca), Bab-el- Kòfol (porta de ses murades de Palma per on entraren ses hosts del Rei En Jaume I, situada per on està actualment s'hospital militar), medina (ciutat), nssara (cristians) plural de nasrani (cristià), Almudaina (nom d'es palau d'es Reis de Mallorca, a Palma), Al.lah (Déu).

 

 

(Imatge de Sant Miquel, Abadia Benedictina de Santo Domingo de Silos)

 

A SANT MIQUEL ARCÀNGEL,

PATRÓ DE CALONGE (MALLORCA)

I CAPDAVANTER DELS DEFENSORS

DE L'AMOR I DE LA VIDA

 

Arcàngel d'Amor Diví,

estel del Foc més ardent,

de braç viril, fort, potent

i d'esguard diamantí,

 

quan es bifurcà el camí

de la vida en bo i dolent,

t'alçares, cabdill valent,

amb l'espasa del destí.

 

Si en la més fonda encontrada

del món espiritual

triomfà ta llum daurada,

 

sies, força intemporal,

en nostra interna posada

escut del bé contra el mal.

 

(Calonge. Festes de Sant Miquel, Calonge, Mallorca, 1998)

 

* * *

EN EL CENTENARI DEL NAIXEMENT

DE LANZA DEL VASTO

 

Ens arriba un mot de pau

des dels cels clars d'Occitània.

Ens arriba un mot de pau

des de les terres de l'Arca.

Ens arriba un mot de pau

no-violenta i callada.

Ens arriba un mot de pau.

És el missatge de Lanza.

Ens arriba un mot de pau

des del sant racó de l'Arca.

Ens arriba un mot de pau

des dels cels blaus d'Occitània.

 

(Última Hora, Palma de Mallorca, 27 de desembre de 2001)

 

* * *

EVOCACIÓ D'EN JAUME III,

REI DE MALLORQUES

(25 d'octubre de 1349)

(Zajal assonantat)

 

Silenci, un fondo silenci,

en es Camp de sa Batalla!

 

El Rei de Mallorca ès mort

i es capvespre s'endavalla.

Jaume III ès ara un màrtir,

un mite i una esperança.

 

Silenci, un fondo silenci,

en es Camp de sa Batalla!

 

(Última Hora, Palma de Mallorca, 8 de novembre de 2003.

A integrar en un futur aplec de Poesies en mallorquí popular)

 

Nota: Dels dos sinònims zéjel i zajal usats a Mallorca per designar aquesta composició mètrica, el poeta usava abans el primer,

però finalment i per raons etimològiques (زجل en àrab) s'ha decidit pel  segon. Així i tot manté la denominació de zéjel a articles publicats

amb anterioritat al mes de maig de 2010.

 

* * *

AMOR DE L'HORABAIXA

 

Batec silent. La llum que s'endevina

en el crepuscle dolç de la vesprada

 del sol ponent fa l'hora matisada.

Eros ocult du blanca i diamantina

 

corretja que allibera i encamina

vers una esclavitud ben turmentada

que acceptada de grat es fa daurada

en el cor dels amants... Una boirina

 

que s'escampa pel cel de la tardor

estreny el pit amb una suau faixa

que el mal fa bé i el goig torna en dolor,

 

segons d'on bufi el vent, i obri la caixa

del riure i del plorar... riure d'amor,

plorar d'amor, d'amor de l'horabaixa.

 

Sonet premiat amb el Premi al millor poema en català-valencià-balear al

 III Premi Internacional de Poesia Amorosa 2005

 

(Del llibre "III Premio Internacional de Poesía Amorosa 2005".

Círculo de Bellas Artes, amb la col.laboració del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca,

Palma de Mallorca, 2006)

 

 

ALS BALADRES DE CONSOLACIÓ

SEMBRATS AL JARDÍ DE CA-NOSTRA

(Zajal assonantat)

 

Baladres de Santanyí

devora l'atlàntic mar,

 

ompliu de dolces cadències

el meu front ja tardoral

i feis ressonar en mi els ecos

del meu migjorn insular.

 

Baladres de Santanyí

devora l'atlàntic mar...

 

(Festes de Sant Jaume, Santanyí, 2006,

dins l'article "En Llorenç Vidal i Vidal, poeta, educador i pacifista santanyiner" d'Eulogio Díaz del Corral,

versió actualitzada)..

* * *

 

LLUNY DE LA TERRA NATIVA

 

Ben íntim s'ha fet mon cant

lluny de la terra nativa.

Ma veu s'és tornada esquiva

i solitari el meu plant.

 

Mentre faig camí endavant,

bella llàntia votiva,

la materna llengua viva

conserv com quan era infant.

 

Rebel a tota dogmàtica

i no passiu, com la gent

domesticada i fanàtica,

 

trec vigor del pensament

i, amb una força selvàtica,

som mallorquí independent.

Llibre - carpeta Desembre 2006 del Círculo de Bellas Artes, Palma de Mallorca, 2006.

Edició de bibliòfil limitada a 20 exemplars numerats.

Pròleg d'Antoni Garau Mulet, President del Círcol de Belles Arts,

i gravats originals de Margherita Runcio, Marta Canals, Carmen Bermejo, Carolina Amigó i Tamara Cheyjan.

 

* * *

PORT DE SÓLLER

(Zajal assonantat)

 

  A Pere A. Serra

 

Amb matisos d’aquarel.la,

hora de posta de sol,

 

es desfà en verds, blaus i siena

la llum serena del Port

i tota la Vall de Sóller

s’obri entre el mestral i el nord…

 

Amb matisos d’aquarel.la,

hora de posta de sol…

 

(A Pere Serra i Bauzà, en el seu 80è aniversari. Homenatge de les Lletres,

Palma de Mallorca, 2008)

 

* * *

EL MEU TESTAMENT

 

Quan el meu terrenal fi

esqueixi el feix dels meus dies

un grapat de poesies

vos deixaré en mallorquí.

 

Hauran teixit mon destí

pensaments, pedagogies,

devotes filosofies

i ensomnis de romaní. 

 

No serà un mot de ciència

del meu testament la clau,

sinó, entre ombres d'indolència,

 

l'alba estela de ma nau,

feta d'amor, paciència

i anhels de serena pau.

 

(Agenda Escolar 2008-2009 del Col.legi Blai Bonet de Santanyí, 2008)

 

* * *

 

RELIGIÓ NATURAL

 

El teu resplendor diví

canten la lluna i el sol

i dels astres tot l'estol

de l'univers sense fi.

 

I cerc arreu el camí

que m'elevi a Tu en un vol,

però, en trobar-me tot-sol,

veig que la ruta està en mi. 

 

En el meu tot-sol estar

sent que em brolla la cadència

de les ones de la mar, 

 

quan en la meva existència,

al ritme del respirar,

dins el meu cor Tu ets presència.

 

(Revista Arboleda,  núm. 70, Palma de Mallorca, desembre 2008).

 

* * *

 

A SA TIA BET

i, a través d’ella, a totes ses tietes del món

 

Sempre complaent, callada,

collint metles o brodant,

tenint esment d’un infant,

d’un malalt… sempre ocupada

 

planxant roba o fent bugada

ta vida va anar passant…

Per reposar, ni un instant,

just al vespre una becada

 

que et transportava… per on?

potser dins passats vagits,

potser dins un altre món

 

on la vida dels sentits,

ja alliberada, se fon

amb els somnis no complits...

 

(Revista Dies i Coses, núm. 129,  Calonge, Mallorca, març-abril 2009).

 

 

Estrella Mostrejada 2010, esculpida per Josep Estelrich,

rèplica d'una que hi havia en es Quarter, Es Llombards

 

ALS AMICS DE CALONGE

QUE M’HAN OTORGAT

S’ESTRELLA MOSTREJADA

(Zajal assonantat)

 

De nin mirava els estels

en nits de serenor clara...

 

Somiava que en queia un

i que amb les mans l’agafava

i ara avui em feis present

d’una estrella mostrejada.

 

De nin mirava els estels

en nits de serenor clara...

 

Calonge, 1 de març de 2010

(Revista Dies i Coses, núm. 135,  Calonge, Mallorca, març-abril 2010)

(A integrar en un futur aplec de poesies en mallorquí popular)

 

* * *

 

PSALM DEL PACIFISTA

 

En aquest món de clans i de fanàtics,

facem la tolerància...

 

En aquest món que trenca els drets i els deures,

salvem els drets humans...

 

En aquest món ple d'odi i de rancúnies,

sembrem llavors d'amor...

 

En aquest món on regnen les discòrdies,

visquem com bons germans...

 

En aquest món d'exili i violència,

conrem als cors la vida...

 

En aquest món de guerres i misèria,

edifiquem la pau...

 

(Revista Dies i Coses, núm. 135,  Calonge, Mallorca, març-abril 2010,

dins "Uns mots d'agraïment" per la concessió de l'Estrella Mostrejada,

Calonge, 1 de març de 2010)

 

* * *

 

REFLEXIÓ DAVANT

UNA PLAÇA DE TOROS

(Zajal assonantat)

 

No és art, ni és pau ni és cultura

torturar a un animal,

 

ni amb músiques a la plaça

ni amb xaranga nacional,

ni amb salvatges correbous,

ni altres formes de crueltat…

 

No és art, ni és pau ni és cultura

torturar a un animal.

 

(19 de febrer de 2010. Publicada a sa revista Dies i coses, número 138,

Calonge, Mallorca, setembre-octubre 2010, i reproduïda a numerosos fòrums

contra sa tortura animal)

 

* * *

 

A SANTA MARIA DEL MAR,

PATRONA DE CALA D’OR

(Zajal assonantat)

 

  A Mn. Baltasar Amengual

 

En tempesta i en bonança

Vós sou Reina de la Mar...

 

Dau-nos bona singladura

i, amb cel net o nigulat,

menau-nos sempre, Senyora,

a un port de serenitat...

 

En tempesta i en bonança

Vós sou Reina de la Mar...

 

(Santa Maria del Mar, Festes 2013, Cala d'Or)

 

* * *

 

A N'ESCLARAMONDA DE FOIX

REINA DE MALLORQUES (BALEARS)

(Zajal assonantat)

 

 

Venguda de terra càtara,

país de sa blanca flor,

s'escut de Foix, ses tres barres,
dus, Regina, dins es cor
i en fas hereu ton reialme
per unir quatre Illes d'Or.

Venguda de terra càtara,

país de sa blanca flor,

 

(Revista Toc·Toc Balears, nº 7, Mallorca, 2013)

* * *

 

PREGUNTES A UN DESCONEGUT
MUSULMÀ QUE DONÀ NOM
A SES FONTS DE N’ALIS
(Zajal assonantat)

Qui eres, amic? Com series
que romans encara aquí?

Jove? Vell? Tot sol? Família?
Deixalla d’un temps marcit!
Però amb ton nom, que perdura,
ets per sempre mallorquí..

Qui eres, amic? Com series
que romans encara aquí?
 
(Miscel·lània dedicada al número 150 de la col·lecció Coses Nostres, Cas Concos des Cavaller, Mallorca, 2013)


* * *


ESTIU A CALA D’OR
(Zajal assonantat)

  A En Josep Grimalt  i Vidal,
  àrtifex de “Coses Nostres”

Verda verdor de verds pins
besa la mar a Cala Gran...

Blancor de cases, cel nítid,
reflex de penyes, infants
que juguen, corren i neden...
Arena de tons daurats...

Verda verdor de verds pins
besa la mar a Cala Gran...


(Miscel·lània dedicada al número 150 de la col·lecció Coses Nostres, Cas Concos des Cavaller, Mallorca, 2013)


* * *


SA LLENGO DE SES BALEARS

(Zajal assonantat)

 

  A sa memòria d'Antoni Mª Alcover,
 

de Francesc de B. Moll

  i d'Isidor Macabich

 

Sa nostra llengo ès harmònica

i sibilant com es vent...

 

Ès sa llengo de ses Illes

Balears fa molt de temps.

Hi parlam tots entre noltros

i també hi resam a Déu.

 

Sa nostra llengo ès harmònica

i sibilant com es vent...

 

(Revista Toc·Toc Balears, nº 9, Mallorca, 2014)
 

 

A NOSTRA SENYORA DE LA SALUT

- Venerada a sa Parròquia

de Sant Miquel de Palma -

(Zajal assonantat)

 

Ave Maria, Estel

primigeni de s’Auba...

 

Raig resplendent d'es Sol,

bella Assussena blanca,

donau-mos flors de salut

de pietat i gràcia...

 

Ave Maria, Estel

primigeni de s’Auba...

 

(Revista Toc·Toc Balears, nº 10, Mallorca, 2014)
 

 

 

Haikais / Haikus

 

Haikai o haiku: composició poètica d'origen japonès formada per tres versos blancs plans o esdrúixols de 5-, 7- i 5- síl·labes.

No ès una estrofa enllaçable amb altres per formar un poema més extens, sinó que en si ès ja un poema complet.

 

   L'HAIKAI
In tre versetti
tutto un poema, e, forse,
tutta una vita.
Mario Chini: Attimi

 

RAMAKRISHNA

El vol volares

dels místics, aucell índic

ungit de sàndal.

 

* * *

 

A RABINDRANATH TAGORE

Sanglot de càntir

és el teu pas angèlic

vers el Déu únic.

 

* * *

 

VORA UNA MESQUITA

 

Dins tu respira

una de les mil cares

del Déu sens forma.

 

* * *

 

LES RELIGIONS

 

Són rius que corren

a un mateix mar santíssim,

fet de silenci.

 

* * *

 

ESCOLTANT CHOPIN

(Preludi nº 15 en re bemol major)

 

Insistent gota

fila el nocturn, i embruixa

llegendes d'aigua.

 

* * *

 

VIATGER

 

Viatger lliure,

trescaré el món dels homos,

l'única pàtria.

 

(Talaiot del vent, 2ª edició, Quaderns Literaris Ponent, Palma de Mallorca - Cádiz, 1972)

 

 

HAIKAI

 

¿És un poema

o un oratjol ingràvid

de poesia?

 

* * *

 

RELIGIÓ INTERIOR

 

Etern missatge

latent com gra de xeixa

al cor dels homos.

 

* * *

 

VAT PO

 

Trànsit del Mestre,

Budha de flors volàtils:

Pau del Nirvana.

 

* * *

 

TU MATEIX

 

Tot sol, tu cerca

la vida retirada,

la Llum més íntima.

 

* * *

 

PREJUDICIS

 

Gents inflexibles

de rectes prejudicis.

Quina amargura!

 

* * *

 

AQUESTA TERRA

 

Homenatge a Jaume IV, Rei de Mallorques

 

Aquesta Terra

és un trescar d'angoixes

i d'alegries.

 

* * *

 

LA DARRERA VISITA

A CA'S MEUS PARES

 

Quin glop ma vida,

avui, ple d'enyorances

deixa endarrera.

 

* * *

 

PINTOR DE ROSES

 

 A Eulogio Díaz del Corral

 

¿Dels jardins cèlics

o dels jardins de l'ombra?

D'on treus les roses?

 

* * *

 

ESCRIT A CASTELO BRANCO

 

Amb tu voldria

dibuixar mils de somnis

d'amor... per sempre.

 

* * *

 

EL TOT I EL NO-RES

 

El tot és Tao.

També el no-res és Tao.

La vida és Tao.

 

(Estels filants (haikais), Nova Arcàdia, Palma de Mallorca - Cádiz, 1991)

 

 

EL PLANT D'ORFEU

Orfeu, quan plores,

es commou la natura,

s'esqueixa l'ànima.

* * *

 

RECORD DELS ANYS SETANTA

Fulard a lloure.

Un cos d'imatge grega.

París. Montmatre.

 

* * *

 

CONFORMITAT

 

Deixa que passin

les coses tal com vénen.

Tu sols amoixa-les.

 

* * *

 

TÀNGER

 

Ciutat de lliris,

com minarets s'aixequen

i blancs devallen.

 

* * *

 

RAÏMS

 

Raïms desgrana

i els meus llavis li amoixen

els seus dits d'eben.

 

* * *

 

AL CAPVESPRE

 

És una garsa

o un flamenc que s'estira

sota el capvespre?

 

* * *

 

ELOGI DE LA MODERACIÓ

 

Bella i gojosa

és la vida serena

i moderada.

 

* * *

 

FREDOR

 

Darrera els vidres

els arbres nuus esqueixen

el blau de l'aire

 

* * *

 

ESTOICA

 

O tu l'acceptes,

i és el destí qui et guia,

o t'arrossega.

 

* * *

 

INDIVIDUALISME

 

Viure al meu aire

respectant les diverses

formes de vida.

 

* * *

 

RECORDS DE CALA FIGUERA

 

Barraca antiga

de barca. Sol. Mar. Peixos.

Dies d'infància.

 

* * *

 

SENS ÍDOLS

 

Si els ídols cauen

queda't tot sol, sens ídols,

amb els teus somnis.

 

* * *

 

TRANSITORIETAT

 

Muden els núvols...

Es mustien les roses...

I els anys s'escolen.

* * *

 

SENTIR LA VIDA

Sentir la vida

que brolla i ser fluència

al joc de l'aigua.

 

* * *

 

BUGANVÍL.LIA

 

Penja del frontis

un domàs de flors fúcsia

teixit pels àngels.

 

(Petits poemes (haikais), Publicació Anexa als Antics Quaderns Literaris Ponent,  Mallorca - Cádiz, 1999).

 

 

 

POR

 

Si tu t’allunyes,

amor, si tu no tornes...

quina nit negra!

 

 (Revista Tántalo, nº 42, Cádiz, 2006,

acomapanyat de sa versió castellana i de ses traduccions

francesa i aràbiga)

* * *

 

TOT ÉS EFÍMER

 

Tot és efímer,

aucells, estels i peixos…

 amors i vida…

 

 (Revista Tántalo, nº 45, Cádiz, 2007,

acomapanyat de sa versió castellana i de ses traduccions

francesa i aràbiga)

* * *

 

ES DARRER HORITZÓ

DE NUREDDUNA

 

I com s’allunya

Homer de sa Roqueta

mires nostàlgica...

 

(Revista Toc·Toc Balears, nº 6, Mallorca, 2013)

 

* * *

 

NADAL 2013

 

Camps d'oliveres

a terra lusitana.

Dies de pluja...

 

(Twitter, 25 desembre 2013)

 

 * * *

 

TRES HAIKAIS / HAIKUS

JOAQUIM SOROLLA,
150 ANYS (1863 – 2013)

Llum de València...
Oh llum mediterrània!
Joaquim Sorolla.

*

MARÍTIMA DE FEBRER

Surt un navili...
La mar en calma plena...
Serè horabaixa...

*

PERSPECTIVA

Què és una vida
sense horitzons? S’esqueixa
com una boira...

 

(Miscel·lània dedicada al número 150 de la col·lecció Coses Nostres,
Cas Concos des Cavaller, Mallorca, 2013)

 

* * *

 

HAIKAI A LLUIS SALOM

 

D'anys 24
un nou estel, Mallorca,

al teu cel brilla...

 

(Twitter, 3 de junio de 2016)

 

* * *

 

RECORD DE LA MOLINA

 

Paratges cèlics

de blanca neu, muntanyes

de La Molina.

 

A J.A. Malaret, alumne meu al Col·legi Verge de les Neus

(curs 1961-62) de La Molina, in memoriam

 

(Twitter, 12 de octubre de 2016)

 

* * *

 

NOSTÀLGIA DE CALA D'OR

 

D'antany vetlades

a Cala d'Or, serenes,

al bar Fernando.

 

(dies i coses, nº 175, Calonge, Santanyí,

novembre-desembre 2016)

 

* * *

 

RECORD DE S'ESTIU

 

Passant es quinze
d'agost s'aufabeguera

ja se mustia...

 

(Revista cultural Tántalo, nº 79, Cádiz, 2016)

 

* * *

 

NOTA

 

Veure també es haikais / haikus inclosos a sa secció de "Poesia en Castellà, Haikai / Haiku".

Ver también los haikais / haikus incluidos en la sección de "Poesía en Castellano, Haikai / Haiku".

 

* * *

 

 

* * *