Llorenç Vidal:

Poesia Mallorquina, Haikai / Haiku

E-BOOKS GRATIS:

Llorenç Vidal: Petit llibre d'un solitari / Pequeño libro de un soliario

Llorenç Vidal: Estels filants (haikai / haiku)

Llorenç Vidal: Petits Poemes (haikai / haiku)

Llorenç Vidal: Destellos Espirituales (haikai / haiku)

Llorenç Vidal: Primeres Poesies

Llorenç Vidal La Rosa de los Vientos (Recopilación poética)

Link: https://denippaz.wordpress.com/poesia-mallorquina/

DÉU TE DONI PAU, AMIC...

Déu te dóni, pau, amic,

en solcar els camins. Si cantes

sia el teu cant cant de pau,

pau el to de tes paraules.

On arribis, amb amor,

digues: 'Pau a aquesta casa'.

Si abraces qualcú, un abraç

sia el teu de pau humana.

Irradia amb els teus ulls

pau als camps i pau a l'aire.

Déu te dóni pau, amic,

germà dels camins de l'auba.

(Ponent, nº 1, II etapa, Cádiz, 1975, inclòs posteriorment a  Florilegi de poemes a Santanyí,

Pregó de les Festes de Sant Jaume, Santanyí, 1994. Versió revisada.2007).

* * *

A HOKUSAI

Entorn de quin silenci i quins pinzells,

Hokusai, enllaçàreu la paraula?

Vengué d’abril la pluja i al gipó

japonès el sembràreu de paisatges.

No sé, mediterrani dels toriis,

quin vel de nard, glaçat us a l’estampa;

però sí que als esquemes del volcà

moríreu decorat d’argila i laques.

L’expressió emotiva i el segell

us fan blau en els ulls de porcellana

i esguardau, mariner pel mar nipó,

No sé el vol que tendria en el meu pas

vostre front incrustat a la ceràmica,

però sí que en el vol del vol novell

us hi entona, Hokusai, un véll de nacre.

* * *

A SANT JORDI

* * *

ORACIÓ A JESUCRIST

Senyor, tu, que, com jo, tens mans de mans,

tu, que, com jo, tens pit de pits, escolta’m:

Ambdós tenim la sang color de sang

de bou, ambdós tenim les ungles corbes

de tant d’amor, ambdós tenim al front

marges d’oliva i canyes de desordre.

Si jo som feble, Déu meu, si el cor vull

ple de conreus llaurats per dins les boques,

si vull solcar vents nous, és que t’estim

com el rostoll eixut, com les polsoses

garbes de blat. Clivells badats al pit

del camp són mes paraules. Si assaones

tanta de terra inútil, si cada any

deixes pujar la saba a les gatoses,

deixa, Déu meu, que et posi el mot al pit,

vinclat com un ravell de branques bordes.

* * *

ORACIÓ AL PARE

Sotmès a l’ordi, místic com pa d’ordi,

aixec ma veu d’espiga d’ordi seca.

Els meus mots tenen gust de terra roja

enllà dels negreions i de la pleta.

La mort meva és l’aritja de les varques,

dels cirerers ressecs per l’herba verda.

El meu recobrament, el meu miracle,

és un miracle nou roent d’esquerdes.

Jo, Pare, que primfil cabells d’antígones

a la maror del mar i de les penyes,

jo que vull la ginebra i el confetti

i els llibres publicats en fil i en tela,

jo, sí, el que he pecat, el que tenc cítares

en el pecat i estim les mans que besen

en el pecat, som vostre fill, el vostre,

el que us estima, etern com un bellveure,

molla d’un pa integral, com un impúdic

ramell mustii d’espigues d’ordi seques.

(El cant de la balalaika,  La Font de les Tortugues, Palma de Mallorca. 1958.

* * *

LA TERRA

De llevant a ponent he vist la terra

on descansen els pares dels meus pares

i he begut aigua a un xaragall que corre,

com ja corria antany en temps de pluges.

Alçant els ulls, he vist la mar, que ens dóna

notícies d'altres terres, on visqueren

els avis d'altres homos i on se parla

amb mots ben diferents dels nostros. Sempre

he tengut ganes de creuar fronteres,

de córrer món, anant de pàtria en pàtria;

però em lliga un destí al destí dels homos

que suen treballant aquesta terra,

i sent amb ells, com ells, i estim el ventre

que em va dur al món, que és terra en terra i terra.

* * *

AQUESTA TERRA D'AVUI

Aquesta Terra de la mala gent,

on bullen les enveges i els ultratges;

aquesta Terra de les llavors dures,

on creixen negreions de tantes castes;

aquesta Terra d'homos malparits

que tenen els ulls negres de venjança;

aquesta Terra que no vol els fills,

que els escup fleuma i fang a cada galta;

aquesta Terra en la que els mals germans

es maten i es barallen contra els pares;

aquesta Terra que no té senyors

que no ho sien mullats en la sang d'altri;

aquesta Terra de picons i falç,

que té destrals pels seus que l'estimaren;

aquesta terra de traidors del foc

del fogar, de botxins, terra de lladres;

aquesta Terra, borda en els seus fills,

que ja no tenen rella per llaurar-la;

aquesta Terra, Terra de pecat,

tots la tenim per una bona Terra.

(Insania Terrae,  La Font de les Tortugues - Círculo de Cultura Íbero-Americano, Palma de Mallorca - Lisboa, 1962).

ODA BALEÀRICA

Salut, coloms de la mar.

Salut, coloms de la mar.

Nasquéreu abans de l'alba.

Salut, coloms de la mar.

Amb vosaltres brollà el dia.

Salut, coloms de la mar.

...I el matí adormí les ones.

Salut, coloms de la mar.

El sol vos besà les ales.

Salut, coloms de la mar.

L'oratge us mogué les plomes.

Salut, coloms de la mar.

Arreu sonava el silenci

del vostre voletejar.

Abans ombra éreu d'estrella.

Avui sou miralls salats.

Vos corsecaren els membres

vents de ponent i mestral.

Ara adormiu-vos pacífics

als dormissons dels nous cants.

Salut, coloms de la mar.

Salut, coloms de la mar.

* * *

JO SOM UNA CREU DE TERME

Jo som una creu de terme,

plantada de fa molts anys:

sé que aquí comença el poble,

sé que aquí comença el camp.

Som un arbre sense fruita,

indefinit en l'afany,

colrat, ja, per una angúnia

de viure entre pols i fang.

Han vengut moltes anyades,

s'han fet homos els infants;

el poble creix, i maduren

els raïms en els parrals.

Tot flueix, arreu de vida

sangloten plenes les mans...

...Sols jo som la creu de terme,

plantada i sense mudar,

corsecat por una angoixa

de no ser poble ni camp.

* * *

HE APRÈS A VIURE SOL

He après a viure sol

com qui so sap dels altres.

He après a viure auster,

germà d'aquesta terra.

He  estret moltes cançons

sobre el meu pit inútil

i sé que l'estimar

és una flòbia trèmula,

novella, que es dibuixa

per deixar una recança.

He après que viure sol

és viure errant, sens pàtria.

(Revisió de 2010)

* * *

POEMA DE L'ARGONAUTA D'AMOR

Com un llunyà silenci,

amor, t'he retrobat avui,

sota el pes indigent

d'una alba adormiscada,

a un carreró del temps. Era migdia

sota un migdia gris de tramuntana.

Però l'amor no és ni vent ni espera,

sinó una llangor als ossos,

tot un marcir-se en joventut d'adéus

entre els baladres.

I tornarà l'amor d'horts i d'hortènsies

entre els idil.lis foscs d'una altra tarda.

Aquí em teniu. Som jo.

No n'hi ha d'altre.

Aquí em teniu, Llorenç,

un argonauta

que va captant l'amor,

capta qui capta,

i que no té sinó tristor a les venes.

Ell vos estima blau. Vosaltres rojos.

Ell vos estima verd,

perquè per ell és verda l'alba.

Aquí em teniu, tot jo

fet plors i fet angoixa,

com un déu solitari a l'horabaixa.

(Aquest poema va ser premiat als Jocs Florals de Llucmajor commemoratius del Primer Centenari del naixement de Maria Antònia Salvà, 1969).

* * *

PETITES INVOCACIONS

Als barris negres, a tots els Harlems,

Volem la germanor.

Als poblats de Palestina,

Volem la pau.

Entre les terres cremades del Viet-Nam,

Volem la llibertat.

I entre nosaltres, Senyor, entre nosaltres,

Volem la pau,

Volem la germanor,

Volem la llibertat.

CANÇÓ

Serem soldats

no-violents

al clar de lluna.

El campament,

devora el mar,

serà un esqueix de pàtria.

Ferits al pit,

davall el cel,

serem silenci,

germans del sol,

germans del mar,

germans del vent,

germans de l'aigua.

* * *

ORACIÓ A NOSTRO PARE

JESUCRIST DE LA NO-VIOLÈNCIA

Aquí em teniu, creixent com una espiga, 

com holocaust de set devora Vós.

Aquí em teniu, com un crivell de terra,

obert de tant de foc que em ve de Vós.

Aquí em teniu. Demà seré una garba.

Estaré sec pel sol que em donau Vós.

Aquí em teniu, nafrat entre les roses,

amb una nafra ardent de tant d'amor.

Abans era foscor mon pit. Mes ara

s'ha tornat llum. I és llum que ve de Vós.

Aquí em teniu, creixent com una espiga,

al sol i a l'ombra que me donau Vós.

(Talaiot del vent, segona edició augmentada i definitiva, Quaderns Literaris Ponent, Mallorca - Cádiz, 1972)

EVOCACIÓ DE MARC CHAGALL

Marc Chagall

pintor de somnis

d'arbres de somni

violins de somni

boires de somni

bèsties de somni

pobles de somni

mares de somni

infants de somni

amors de somni

paisatges i capvespres de somni

llunes i ramells de somni

estrelles i àngels de somni

jueus de sofriment i somni

soledats de sofriment i somni

guerres de sofriment i somni

Marc Chagall

pintor errant de somnis

de sofriments i somnis

de solitaris sofriments i somnis

de nostàlgics sofriments

de poètics somnis de somni.

(Baleares, Palma de Mallorca, 8 d'abril de 1985.

A integrar en un futur aplec de Poesies en mallorquí popular)

* * *

AMB MOTIU DE S'INAUGURACIÓ

DE SA NOVA ESCOLA D'ES CAPDELLÀ

Una escola ès un estel

encès en es front d'un poble.

Sembrau-hi bons ideals

i es poble serà un gran poble;

conrau-hi llavors de pau

i es poble serà un gran poble;

ompliu-la de foc d'amor

i es poble serà un gran poble.

S'Escola d'Es Capdellà

cultura sia p'es poble,

ja que una escola ès s'estel

encès en es front d'un poble.

(Inauguración de la Escuela de Capdellà, Patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Calvià, 1963.

A integrar en un futur aplec de Poesies en mallorquí popular)

* * *

CAPVESPRE A ASSÍS

Germans, ¿heu vist sa llum ocre

que a tot arreu es desgrana

damunt sa ciutat d'Assís

quan es sol ja s'endavalla?

¿I aquells matisos de cel

que pareixen filigrana

entre flocs daurats de boires

i campanetes de randa?

Germans, ¿no heu vist Sant Francesc

que amb sos aucells juga i parla

a s'entrelluu d'es capvespre

quan s'enfila s'horabaixa?

(Baleares, Palma de Mallorca, 3 d'octubre de 1982, VIIIè Centenari d'es naixement de Sant Francesc.

A integrar en un futur aplec de Poesies en mallorquí popular)

* * *

EN ES TRASPÀS D'ES POETA GUILLEM COLOM

Mestre de forma precisa,

glosador de terra i mar,

cantor de sa nostra història,

poeta fort d'ideals,

ara que en creixent de lluna

nostra Mallorca heu deixat,

des d'aquesta illa enclavada,

terra d'es nostros combats,

vos desig un vol de sòmits

p'es jardins d'es món astral.

(Hoja del Lunes de Palma de Mallorca, 11 de juny de 1979, i Quaderns Literaris Ponent, nº 17, Mallorca, 1979.

A integrar en un futur aplec de Poesies en mallorquí popular)

* * *

Escuma tornada pedra

són ses Illes Balears,

per fat i fat de la mar.

Mallorca, Menorca, Eivissa,

Formentera... i un esbart

d'illes i illots sota un plàcid

cel d'es més puríssim blau.

Pitiüses i Gimnèsies,

un déu les agombolà

i les féu fies de s'auba.

Bressol de pobles germans,

en es silenci d'es sigles

són ses Illes de sa Pau.

Escuma tornada pedra

per fat i fat de la mar.

Pedra transformada en vida

(De  "Tres branques d= un mateix pi. Lectures de Balears,

(Puig de Consolació, Santanyí, oli d' Eulogio Díaz del Corral)

PREGÀRIA A LA MARE DIVINA

DE CONSOLACIÓ

En aquest món de tristor

Vós sou la font d'alegria

que, des del turó, irradia

un dolç somriure d'amor.

Baladre de resplendor

que il.lumina el puig, sou dia

i estel en la interna via:

en l'esperit sou claror.

Per l'humà que va tot sol

pels camins de l'existència

Vós sou salut i consol.

Enmig de tanta indigència,

siau-nos, oh Llum del Sol,

consolació i clemència.

("Consolació", Corona poètica a Nostra Senyora de Consolació, Col.lecció Coses Nostres, Santanyí, 1989.

Reproduïda a l' Agenda Escolar 2008-2009 del Col.legi Blai Bonet)

* * *

A SANTANYÍ, DES DE LA DIÀSPORA

Santanyí, terra de pa

d'ordi, de blat i de xeixa,

on la paraula es fa queixa

quan manca pluja. Cel clar,

terra de migjorn, pinar

i aigua blava, la mateixa

que banya l'Àfrica i deixa

a la platja estels de mar.

Com ells, pelegrins en nau,

tos fills cercam l'horitzó

quan partim del teu enclau.

Que, arreu, ton nom fogueró

intern sia, Anyell de Pau,

per escaufar-nos d'amor.

(Florilegi de poemes a Santanyí. Pregó de les Festes de Sant Jaume. Edició de l'Ajuntament de Santanyí, Santanyí, 1994).

Reproduïda de l' Agenda Escolar 2008-2009 del Col.legi Blai Bonet)

* * *

(Imatge de Sant Miquel, Abadia Benedictina de Santo Domingo de Silos)

Arcàngel d'Amor Diví,

estel del Foc més ardent,

de braç viril, fort, potent

i d'esguard diamantí,

quan es bifurcà el camí

de la vida en bo i dolent,

t'alçares, cabdill valent,

amb l'espasa del destí.

Si en la més fonda encontrada

del món espiritual

triomfà ta llum daurada,

sies, força intemporal,

en nostra interna posada

escut del bé contra el mal.

(Calonge. Festes de Sant Miquel, Calonge, Mallorca, 1998)

* * *

* * *

* * *

ALS BALADRES DE CONSOLACIÓ

SEMBRATS AL JARDÍ DE CA-NOSTRA

Baladres de Santanyí

devora l'atlàntic mar,

ompliu de dolces cadències

el meu front ja tardoral

i feis ressonar en mi els ecos

del meu migjorn insular.

Baladres de Santanyí

devora l'atlàntic mar...

(Festes de Sant Jaume, Santanyí, 2006,

dins l'article "En Llorenç Vidal i Vidal, poeta, educador i pacifista santanyiner" d'Eulogio Díaz del Corral,

versió actualitzada)..

* * *

Ben íntim s'ha fet mon cant

lluny de la terra nativa.

Ma veu s'és tornada esquiva

i solitari el meu plant.

Mentre faig camí endavant,

bella llàntia votiva,

la materna llengua viva

conserv com quan era infant.

Rebel a tota dogmàtica

i no passiu, com la gent

domesticada i fanàtica,

trec vigor del pensament

i, amb una força selvàtica,

som mallorquí independent.

Llibre - carpeta Desembre 2006 del Círculo de Bellas Artes, Palma de Mallorca, 2006.

Edició de bibliòfil limitada a 20 exemplars numerats.

Pròleg d'Antoni Garau Mulet, President del Círcol de Belles Arts,

i gravats originals de Margherita Runcio, Marta Canals, Carmen Bermejo, Carolina Amigó i Tamara Cheyjan.

* * *

* * *

* * *

* * *

METAMORFOSI CREPUSCULAR

(zajal arromançat)

Crepuscles de matinada...

Crepuscles de sol ponent...

I en arribar aquells crepuscles

d'es quals ja n'estaré absent

mira es color d'es crepuscle

perquè jo hi seré present..

Crepuscles de matinada...

Crepuscles de sol ponent...

 (Revista cultural Tántalo, nº 86, Cádiz, 2019)

Haikais / Haikus

Haikai o haiku: composició poètica d'origen japonès formada per tres versos blancs plans o esdrúixols de 5-, 7- i 5- síl·labes.

No ès una estrofa enllaçable amb altres per formar un poema més extens, sinó que en si ès ja un poema complet.

RAMAKRISHNA

El vol volares

dels místics, aucell índic

ungit de sàndal.

^{* * *}

A RABINDRANATH TAGORE

Sanglot de càntir

és el teu pas angèlic

vers el Déu únic.

* * *

VORA UNA MESQUITA

Dins tu respira

una de les mil cares

del Déu sens forma.

* * *

LES RELIGIONS

Són rius que corren

a un mateix mar santíssim,

fet de silenci.

* * *

ESCOLTANT CHOPIN

(Preludi nº 15 en re bemol major)

Insistent gota

fila el nocturn, i embruixa

llegendes d'aigua.

* * *

VIATGER

Viatger lliure,

trescaré el món dels homos,

l'única pàtria.

(Talaiot del vent, 2ª edició, Quaderns Literaris Ponent, Palma de Mallorca - Cádiz, 1972)

HAIKAI

¿És un poema

o un oratjol ingràvid

de poesia?

* * *

RELIGIÓ INTERIOR

Etern missatge

latent com gra de xeixa

al cor dels homos.

* * *

VAT PO

Trànsit del Mestre,

Budha de flors volàtils:

Pau del Nirvana.

* * *

TU MATEIX

Tot sol, tu cerca

la vida retirada,

la Llum més íntima.

* * *

PREJUDICIS

Gents inflexibles

de rectes prejudicis.

Quina amargura!

* * *

AQUESTA TERRA

Aquesta Terra

és un trescar d'angoixes

i d'alegries.

* * *

LA DARRERA VISITA

A CA'S MEUS PARES

Quin glop ma vida,

avui, ple d'enyorances

deixa endarrera.

* * *

PINTOR DE ROSES

¿Dels jardins cèlics

o dels jardins de l'ombra?

D'on treus les roses?

* * *

ESCRIT A CASTELO BRANCO

Amb tu voldria

dibuixar mils de somnis

d'amor... per sempre.

* * *

EL TOT I EL NO-RES

El tot és Tao.

També el no-res és Tao.

La vida és Tao.

(Estels filants (haikais), Nova Arcàdia, Palma de Mallorca - Cádiz, 1991)

EL PLANT D'ORFEU

Orfeu, quan plores,

es commou la natura,

s'esqueixa l'ànima.

* * *

RECORD DELS ANYS SETANTA

Fulard a lloure.

Un cos d'imatge grega.

París. Montmatre.

* * *

CONFORMITAT

Deixa que passin

les coses tal com vénen.

Tu sols amoixa-les.

* * *

TÀNGER

Ciutat de lliris,

com minarets s'aixequen

i blancs devallen.

* * *

RAÏMS

Raïms desgrana

i els meus llavis li amoixen

els seus dits d'eben.

* * *

AL CAPVESPRE

És una garsa

o un flamenc que s'estira

sota el capvespre?

* * *

ELOGI DE LA MODERACIÓ

Bella i gojosa

és la vida serena

i moderada.

* * *

FREDOR

Darrera els vidres

els arbres nuus esqueixen

el blau de l'aire

* * *

ESTOICA

O tu l'acceptes,

i és el destí qui et guia,

o t'arrossega.

* * *

INDIVIDUALISME

Viure al meu aire

respectant les diverses

formes de vida.

* * *

RECORDS DE CALA FIGUERA

Barraca antiga

de barca. Sol. Mar. Peixos.

Dies d'infància.

* * *

SENS ÍDOLS

Si els ídols cauen

queda't tot sol, sens ídols,

amb els teus somnis.

* * *

TRANSITORIETAT

Muden els núvols...

Es mustien les roses...

I els anys s'escolen.

* * *

SENTIR LA VIDA

Sentir la vida

que brolla i ser fluència

al joc de l'aigua.

* * *

BUGANVÍL.LIA

Penja del frontis

un domàs de flors fúcsia

teixit pels àngels.

(Petits poemes (haikais), Publicació Anexa als Antics Quaderns Literaris Ponent,  Mallorca - Cádiz, 1999).

NOTA

Veure també es haikais / haikus inclosos a sa secció de "Poesia en Castellà, Haikai / Haiku".

Ver también los haikais / haikus incluidos en la sección de "Poesía en Castellano, Haikai / Haiku".

* * *

* * *