|
Tres dones
pacifistes: Madame de Staël, La Baronessa de Sutner
|
|
i Camille Drevet
|
|
por |
|
Llorenç / Lorenzo Vidal
|
|
A algunes
de les converses i col.loquis que darrerament he dirigit sobre els temes
de la pau, la no-violència i l’educació pacificadora, ha sorgit
repetidament la següent qüestió: "El pacifisme -aquesta escola
filosòfica duita a la seva màxima expressió, en el camp del pensament
actual, per Mahatma Gandhi- ¿és un patrimoni exclusiu dels homes?". La
contestació ha estat sempre la mateixa: No, ja que són nombroses les
dones que -tant en el període del pacifisme romàntic com en el del
pacifisme postganhià- han aportat rellevants contribucions a les
doctrines i a la pràctica pacifista. I, com a exemple, podem esbossar
tres noms altament significatius: Madame de Staël, la Baronessa de
Suttner i Camille Drevet (1). |
|
De Madame
de Staël (1766-1817) no comentarem les seves grans obres literàries
"De l’Alemanya" o "De la literatura considerada en les seves
relacions amb les institucions socials" ni les seves conegudes
novel.les "Delfina" i "Corina", que simbolitzen el
despertar de l’esperit romàntic enmig de les formes pròpies del segle
XVIIIè francès. Però sí ens aturarem al recer de dues de les seves obres
menors, reflexe viu de la seva aportació literària a l’obra de la pau:
les "Reflexions sobre la pau dirigides a Mister Pitt i als francesos",
publicades l’any 1794, i les "Reflexions sobre la pau interior",
impreses l’any següent, en 1795.
|
|
Encara que
actualment ningú de nosaltres no compartiria completament les idees de
Madame de Staël, entre altres raons perquè (en fonamentar-se en
contingències polítiques del seu temps) ja són història, hi ha en
aquests dos petits opuscles pensaments d’una gran perdurabilitat. Vegem-ne
qualcun:
|
|
A les "Reflexions sobre la
pau dirigides a Mister Pitt i als francesos" diu:
|
|
"Pau!
Vet aquí el crit de la terra fatigada de tanta matança. Pau! Aquest és
el desig de la raó i de la humanitat. Totes les ànimes honrades han de
desitjar-la a França, tots els esperits clarividents han de desitjar-la
a Europa".
|
|
A les "Reflexions
sobre la pau interior" escriu:
|
|
"La
vertadera política ensenya també que la mort no serveix mai per altra
cosa més que per destruir, jamai per consolidar. Es sap a França tot el
que pot el terror; però el poder encara no ha assatjat els efectes de la
clemència".
|
|
I dirigint-se als ciutadans,
afegeix:
|
|
"Ennobliu-vos, en lloc de
barallar-vos; feis-vos estimar, enlloc de castigar".
|
|
Aquests
pensaments ens mostren el missatge que el pacifisme perenne assimila de
la intel.ligent, sentimental i entusiasta Anna Luïsa Germana Necker,
coneguda en el camp de la literatura amb el nom de Madame de Staël i
caracteritzada per Saint-Beuve en els seus "Retrats de dones" amb
aquestes paraules:
|
|
"Hi
trobam, principalment, una mescla de profunda commiseració i de
tranquil.la justícia, una crida a l’oblit de totes les opinions
fanàtiques, a la conciliació, un temor a totes les reaccions imminets i
a tots els extremismes que poguessin néixer els uns dels altres;
sentiments tan generosos com oportuns que demostren una gran elevació
d’esperit. Hi ha una inspiració de l’antigor en aquesta dona que es
llença a parlar a un poble, dempeus damunt els enderrocs encara
fumejants".
|
|
Un quart de
segle després de la mort de Madame de Staël, neixia a Praga, l’any 1843,
Berta, Baronessa de Suttner, Premi Nobel de la Pau en 1905. Ens ha
deixat, entre altres, una obra de fort testimoni antibel.licista, la
seva novel.la "Avall les armes!", que podríem definir com un crit
romàntic i sagnant contra la guerra. Hi fa seves les paraules de Guy de
Maupassant quan escriu:
|
|
"La
guerra! Just de pensar en aquesta paraula sent un espant, sent un horror
com si sentís parlar de bruixeria, d’inquisició, d’una cosa abominable,
contra la naturalesa, que se remunta als primitius temps de la barbàrie.
La guerra! Barallar-se, degollar-se, trossejar-se els uns contra els
altres! I pensar que avui en dia, en la nostra època, amb la nostra
ciència i amples coneixements, amb el grau de cultura al qual hem
arribat, tenim escoles dedicades a ensenyar a matar, a matar a gran
distància, a matar al major número possible de sers humans!...
|
|
"Allò més sorprenent, allò
incomprensible, és que els pobles acceptin aquesta monstuositat i que la
societat no s’aixequi indignada com un sol home quan es pronuncia la
paraula guerra".
|
|
"El primer deure de tots els
governs, l’objectiu, hauria de ser evitar la guerra, de la mateixa
manera que el primer deure de tots els capitans de vaixell és evitar el
naufragi. El capità que perd el seu vaixell compareix davant un tribunal
de justícia que el condemna si resulta culpable de qualsevol negligència.
Per què no ha de ser sotmès un govern a un tribunal semblant després de
tota declaració de guerra? Si la intel.ligència dels pobles pogués
comprendre això, si aquests es negassin a deixar-se matar mentre no
existeixin raons poderosíssimes, s’haurien acabat les guerres".
|
|
Comentant amb el seu espòs els
horrors infligits pels bavaresos als exèrcits de Napoleó III a la
batalla de Brazeilles, Berta de Suttner demana:
|
|
"-Creus possible, Frederic, les
coses que es conten dels valents bavaresos?
|
|
"-És molt possible que sia cert:
bavarès, turc, alemany, francès o italià, qualsevol home que defensi la
seva vida i que té el braç enlaire per matar el seu adversari s’ha
despullat de tot sentiment humà: no hi resta més que la bèstia àvida de
sang".
|
|
Propugna
con a solució al problema de les guerres la implantació d’un arbitratge
internacional, igual com abans ho havien fet el pacifista quàquer anglès
William Penn, L’Abat de Saint-Pierre i el reformador religiós persa
Bahà’u’llah. I acaba la seva obra amb una esperança de pau:
|
|
"Avui en
dia la idea de pau té innumerables prosèlits. Homes eminents s’han unit
per remoure la passivitat de les masses i per agrupar un dia la
humanitat sencera davall els plecs de la bandera blanca. El seu lema és:
Guerra a la guerra; el seu manament:
Avall les armes!".
|
|
És
trist haver-ho de reconèixer, però pocs d’anys després d’escriure
aquestes optimistes paraules i el mateix any en el qual moria a la
ciutat de Viena la Baronessa de Suttner, esclatava la primera guerra
mundial.
|
|
Madame de Staël i la Baronessa
de Suttner són dues representants del pacifisme antibel.licista
prorromàntic i romàntic i com a tals clamaren contra les guerres i
desitjaren apassionadament la pau, però, per la circumstància històrica
en la qual visqueren, no sobrepassen la fase de l’humanitarisme imprecís
i general, raó per la qual el seu missatge, de gran importància en el
seu temps, ens pareix avui una mica com un crit en el no-res.
|
|
Madame Camille Drevet, de qui
parlarem ara, és diferent. El seu pacifisme postgandhià no té els trets
sentimentals que carecteritzaven a Madame de Staël i a Berta de Suttner,
però sí té la solidesa del mètode no-violent inspirat per Gandhi i
fonamentat en el Sermó de la Muntanya.
|
|
Secretària de l’Associació
francesa d’ Amics de Gandhi, fundada per una altra gran pacifista
Louise Guieysse (1872-1954), desenrotllà, fins a la seva mort, en 1969,
una gran tasca d’estudi i difusió del pensament i de l’acció
no-violenta. A una carta que m’escrigué el 24 de gener de 1965, amb
motiu del II Dia Escolar de la No-violència i la Pau, me deia:
"Som una viuda de la guerra de 1914 i
des d’aquella guerra ne m’he aturada de lluitar per la pau".
|
|
És autora de numerosos llibres,
d’entre els quals podem citar: "Per conèixer millor el pensament de
Gandhi", "Gandhi i les dones de l’Índia", "Gandhi interpel.la els
cristians", "La força de la veritat", etc. Viatjà per una trentena
de països d’Àsia i d’Amèrica, d’Europa i d’Àfrica, i en els seus viatges
entaulà molts de contactes humans, sobretot amb els "humils i
humiliats", acostant-se sempre al viu dels problemes més sagnants:
"minories oprimides, apàtrides, colonialisme, racisme, refugiats,
presoners polítics, educació dels nins i situació de les dones, lluita
contra l’opi i l’acohol", orientant sempre la seva acció "cap a
la formació d’una consciència universal", com els diu ella mateixa a
la seva obra "Per les rutes humanes". "A tots aquests camins -es
criu el P. Regamey- ha estat l’estímul
de Gandhi el més decisiu i Madame Camille Drevet l’experimentà com un
buf eficaç de retorn a la font de la vida, a Jesucrist".
|
|
Aquesta va ser Camille Drevet,
una lluitadora incansable, una dona forta de la pau, un cas viu
d’aquesta comunitat espiritual d’homes i dones seguidors de la no-violència,
els quals podríem enquadrar sota la denominació simbòlica de terciaris
gandhians. El seu exemple és un model per a les nostres vides, el nostre
pensament i la nostra acció.
|
|
Madame de Staël, la Baronessa de
Suttner i la Germana Camille Drevet: tres dones al servici de la pau.
|
|
Llorenç Vidal
|
|
___________________
|
|
(1)
Sobre el tema específic de "La mujer en la
obra de la paz y la no-violencia" l’autor d’aquest article va pronunciar
una conferència al Saló d’actes del "Colegio de Médicos" de Cádiz el 10
de febrer de 1971, dins el cicle "La mujer en la sociedad actual"
organitzat pel Consell Diocesà de Dones d’Acció Catòlica de Cádiz –
Ceuta.
|
|
(Revista Lluc, Palma de
Mallorca, novembre de 1971)
|
|
* * *
|
|
|
|
* * *
|
|
|
|
Poesia
Mallorquina, Haikai / Haiku |
|
Poesía en
Castellano, Haikai / Haiku |
|
Destellos espirituales (Poesía mística) |
|
Espiritualidad, Cultura, Educación No-violencia y Paz |
|
Petit
Llibre d'un Solitari / Pequeño Libro de un Solitario |
|
Pensamientos y Silencios |
|
Artículos literarios, filosóficos y pedagógicos |
|
Poems in Arbiya, English, Euskera, Français, Italiano,
Português |
|
Llorenç /
Lorenzo Vidal: Curriculum Vitae
|
|
|
* * *
|
|
|
|