Adolfo Pérez Esquivel en Mallorca 2006

 

¡Buenas noches a todos!

Suele ser frecuente que personajes conocidos y de acentuado reconocimiento público presenten, en prólogos de libros o en la introducción de actos culturales diversos, a personas menos conocidas y les presten así directa o indirectamente su apoyo; es, empero, menos frecuente que personas medio desconocidas tengan que enfrentarse con el problema de presentar a personajes mucho más conocidos que ellos. Sin embargo al llamarme Pere Serra a Cádiz y pedirme que asumiera la presentación de Adolfo Pérez Esquivel, y a sabiendas de que esto pudiera juzgarse como presuntuoso por mi parte, no pude negarme ya que una amistad de toda la vida con Pere Serra y un trabajo en tareas comunes de defensa y reivindicación de la cultura y de la lengua de las Islas Baleares en unos momentos nada propicios del régimen político anterior, junto a otros amigos de aquel entonces y hermanados a la sombra de los cuadernos literarios "Ponent", de la colección poética "La Font de les Tortugues" y de la imprenta y editorial Atlante, es algo que marca profundamente. Por eso tuve el atrevimiento a aceptar.

Cuando, hace ya más una veintena años, algo parecido me ocurrió, al tener que presentar, en la II Semana Teosófica de Mallorca, a unos pesos pesados de la Sociedad Teosófica de España y de Portugal, confesé que me sentía como un grano de arena junto a las pirámides... Lo mismo me había pasado las dos veces que tuve que hacer la presentación del gran maestro espiritual de la no-violencia Lanza del Vasto, en el Hogar Franciscano de Cádiz en 1976 y en el Estudio General Luliano de Palma en 1978... Y hoy, francamente, me siento de nuevo como un minúsculo grano de arena junto a una gran pirámide de la lucha pacífica y no-violenta por los derechos humanos: Adolfo Pérez Esquivel.

Aunque, entre otras veces, ya estuvo y pronunció una conferencia en Palma hará unos veinte años invitado por Drets Humans de Mallorca y a pesar de que su biografía es de sobras conocida de todos, siguiendo un poco el molde tradicional de las presentaciones académicas, voy a referirme, aunque sea esquemáticamente, a algunos de sus puntos culminantes:

Nació el 26 de noviembre de 1931 en Buenos Aires, Argentina. Estudió Arquitectura en la Escuela Nacional de Bellas Artes de su ciudad natal y en la Universidad Nacional de La Plata. Desempeñó la docencia durante 25 años y en el 71 comenzó a involucrarse en los movimientos reivindicativos del respeto a los derechos humanos.

En 1973, con diversos grupos cristianos, fundó el periódico "Paz y Justicia" y el Movimiento Ecuménico Paz y Justicia, que pronto se convirtieron en un referente obligado del movimiento pacifista y de defensa de los derechos humanos en el área íbero-americana. Dos años más tarde, participó en la creación de la Asamblea Permanente por los Derechos Humanos.

A partir de 1976 se dedicó a viajar por el mundo y a diseñar programas de ayuda y progreso para comunidades indígenas, movimientos obreros y otros grupos de personas necesitadas. Fue en esta época cuando yo tuve el primer conocimiento de su obra, a través de Lanza del Vasto, en una de sus dos estancias en Cádiz, donde, al igual que en Mallorca, Shantidas, Lanza del Vasto, fue huésped de Día Escolar de la No-violencia y la Paz.

Durante los años 77 y 78 sufrió prisión en Argentina por la dictadura militar del presidente Videla y fue durante ese período de prisión, en 1987, cuando recibió el prestigioso Memorial Juan XXIII por la Paz. Diez años después, en 1987, he de confesar que con menos méritos que Pérez Esquivel, el Instituto Víctor Seix de Polemología me hizo el honor de unirme también a mi a su lista de premiados con el Memorial Juan XXIII.

En 1980 se reconoció mundialmente la extraordinaria labor de Adolfo Pérez Esquivel mediante la concesión del Premio Nobel de la Paz. Posteriormente fue designado miembro del comité ejecutivo de la Asamblea Permanente de las Naciones Unidas sobre Derechos Humanos.

 

Artista, escultor y escritor, entre sus trabajos literarios destaca, por su carácter autobiográfico, "Caminando junto al pueblo" (1995), donde cuenta sus experiencias en su camino por el ideal de la no-violencia y el respeto a los derechos humanos.

Pérez Esquivel ha cooperado y coopera con numerosas misiones y actividades internacionales, entre ellas citaremos, por más próximas a nosotros, la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès y la denuncia del genocidio en el África de los Grandes Lagos, así como con campañas de resolución de conflictos en Íbero-América, Sudáfrica, Afganistán, Oriente Medio, Tíbet, etc. En el año 2000 firmó, con otros premios Nobel, el Manifiesto por una Cultura de Paz y No-violencia, en el que tiene su origen el actual Decenio Internacional de una Cultura de Paz y No-violencia para los Niños del Mundo, promovido por la UNESCO, que abarca desde 2001 a 2010 y que tanta similitud tiene con la obra del Día Escolar de la No-violencia y la Paz (DENIP), experiencia pionera e independiente de educación no-violenta y pacifista difundida internacionalmente y que lleva ya 43 años ininterrumpidos sembrando y cultivando semillas de tolerancia, de paz y de no-violencia en el corazón de la infancia y de la juventud.

En la actualidad, Pérez Esquivel (independientemente de los premios, que son algo coyuntural), un hombre que vive y trabaja para la paz, la no-violencia, la justicia y el respeto por los derechos humanos, dedica su tiempo a la Fundación Servicio Paz y Justicia (SERPAJ), al Proyecto Aldea Niños para la Paz y a la difusión de su pensamiento, especialmente por medio de sus escritos, conferencias y entrevistas. Y es precisamente para pronunciar una de sus conferencias en este Club Última Hora que él se ha desplazado a Mallorca y que para escucharle hoy nosotros nos hemos reunido aquí.

El tema escogido va a ser "Procesos de paz" y, con la claridad que le caracteriza, la valentía que ha demostrado a lo largo de toda su existencia y su experiencia en actividades de pacífica y no-violenta pacificación, no dudo de que nos va a interesar a todos. Puede que alguien no comparta todos sus planteamientos, pero estoy seguro de que para todos, para quienes los compartan íntegramente y para quienes los compartan sólo parcialmente, va a ser una fuente de reflexión.

Adolfo Pérez Esquivel, tuya es la palabra. Aquí nos tienes deseosos de escucharte.

Lorenzo Vidal

Mallorca, 5 de junio de 2006

N’Adolfo Pérez Esquivel a Mallorca 2006

 

Bon vespre a tots!

Sol ser freqüent que personatges coneguts i d’accentuat reconeixement públic presentin, a pròlegs de llibres o a s’introducció d’actes culturals diversos, a persones manco conegudes i els prestin així directament o indirectament es seu recolzament; ès, emperò, manco freqüent que persones mig desconegudes s’hagin d’enfrontar amb so problema de presentar a personatges molt més coneguts que ells. Això no obstant en cridar-me En Pere Serra a Cádiz i demanar-me que assumís sa presentació de N’Adolfo Pérez Esquivel, tot i sabent que això es podria veure com a pretenciós de sa meva part, no vaig porer negar-me ja que una amistat de tota sa vida amb En Pere Serra i una feina en tasques comunes de defensa i reivindicació de sa cultura i de sa llengo de ses Illes Balears a uns moments gens fàcils d’es règim polític anterior, juntament amb altres amics d’aquella època, i agermanats a s’ombra d’es quaderns literaris "Ponent", de sa col.lecció poètica "La Font de les Tortugues" i de s’impremta i editorial Atlante, ès una cosa que marca fondament. Per això vaig tenir s’atreviment d’acceptar.

Quan, fa ja més d’una vintena d’anys, una cosa parescuda me va ocórrer, en tenir que presentar, a sa II Setmana Teosòfica de Mallorca, a uns pesos pesats de sa Societat Teosòfica d’Espanya i de Portugal, vaig confessar que em sentia con un gra d’arena devora ses piràmides... Lo mateix m’havia passat ses dues vegades que vaig haver de fer sa presentació d’es gran mestre espiritual de sa no-violència Lanza del Vasto, a s’Hogar Franciscano de Cádiz s’any 1976 i a s’ Estudi General Lul.lià de Palma s’any 1978... I avui, francament, em sent novament com un minúscul gra d’arena a sa vorera d’una gran piràmide d’es combat pacífic i no-violent p’es drets humans: N’Adolfo Pérez Esquivel.

Encara que, entre altres vegades, ja va esser i va pronunciar una conferència a Palma farà uns vint anys convidat per Drets Humans de Mallorca i a pesar que sa seva biografia ès sobradament coneguda per tots, seguint una mica es motlo de ses presentacions acadèmiques, em referiré, enc que sia esquemàticament, a alguns d’es seus punts culminants:

Nasqué es 26 de novembre de 1931 a Buenos Aires, Argentina. Va estudiar Arquitectura a s’Escola Nacional de Belles Arts de sa seva ciutat natal i a s’Universitat Nacional de La Plata. Va exercir sa docència durant 25 anys i an es 71començà a involucrar-se en es moviments reivindicatius d’es respecte an es drets humans.

S’any 1973, amb altres grups cristians, va fundar es periòdic "Paz y Justicia" i es Moviment Ecumènic Pau i Justícia, que aviat es varen convertir en un referent obligat d’es moviment pacifista i de defensa d’es drets humans a s’àrea ibero-americana. Dos anys més tard, va participar a sa creació de s’Assemblea Permanent p’es Drets Humans.

Des de 1976 es va dedicar a viatjar pel món i a dissenyar programes d’ajuda i progrés per comunitats indígenes, moviments obrers i altres grups de persones necessitades. Va ser en aquesta època quan jo vaig tenir es primer coneixement de sa seva obra, a través d’En Lanza del Vasto, durant una de ses seves dues estades a Cádiz, on, lo mateix que a Mallorca, Shantidas, Lanza del Vasto va ser hoste d’es Dia Escolar de sa No-violència i sa Pau.

Durant ets anys 77 i 78 va sofrir presó a l’Argentina per sa dictadura militar d’es president Videla i va ser durant aquest temps de presó, s’any 1987, quan va rebre es prestigiós Memorial Joan XXXIII per sa Pau. Passats deu anys, 1987, he de confessar que amb manco mèrits que En Pérez Esquivel, s’ Institut Víctor Seix de Polemologia em va fer s’honor d’unir-me també a mi a sa seva llista de premiats amb so Memorial Joan XXIII.

S’any 1980 es va reconèixer mundialment s’extraordinària labor de N’Adolfo Pérez Esquivel amb sa concessió d’es Premi Nobel de sa Pau. Posteriorment va ser designat membre d’es comité execitiu de s’Assemblea Permanent de ses Nacions Unides sobre Drets Humans.

Artista, esculptor i escriptor, d’entre es seus treballs literaris destaca, p’es seu caràcter autobiogràfic, "Caminando junto al pueblo" (1995), on conta ses seves experiències en es camí per s’ideal de no-violència i respecte an es drets humans.

Pérez Esquivel ha cooperat i coopera amb numeroses missions i activitats internacionals, entre ses quals citarem, per estar més a prop de noltros, s’ Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès i sa denúncia d’es genocidi a s’Àfrica d’es Grands Llacs, així com amb campanyes de resolució de conflictes a Íbero-Amèrica, Sudàfica, Afganistà, Orient Mig, Tibet, etc. S’any 2000 firmà, amb altres premis Nobel, es Manifest per una Cultura de Pau i No-violència, en es qual té es seu origen s’actual Deceni Internacional d’una Cultura de Pau i No-violència p’es Nins del Món, promogut per la UNESCO, que comprèn des de 2001 fins a 2010 i que tanta de similitud té amb s’obra d’es Dia Escolar de sa No-violència i sa Pau (DENIP), experiència pionera i independent d’educació no-violenta i pacifista escampada internacionalment i que du ja 43 anys ininterromputs sembrant i cultivant llavors de tolerància, de pau i de no-violència en es cor de s’infància i de sa joventut.

Actualment Pérez Esquivel (independentment d’es premis, que són una cosa cojuntural), un homo que viu i treballa per sa pau, sa no-violència, sa justícia i es respecte p’es drets humans, dedica es seu temps a sa Fundació Servici Pau i Justícia (SERPAJ), an es Projecte Aldea Niños para la Paz i a sa difusió d’es seu pensamet, especialment per mig d’es seus escrits, conferències i entrevistes. I ès precisament per pronunciar una de ses seves conferències en aquest Club Última Hora que ès vengut a Mallorca i que per escoltar-lo avui noltros mos hem reunit aquí.

Es tema escollit serà "Procesos de paz" i, amb sa claredat que el caracterisa, es coratge que ha demostrat an es llarg de tota sa seva existència i sa seva experiència en activitats de pacífica i no-violenta pacificació, no dubt que mos interessarà a tots. Potser qualcú no compartirà tots es seus plantetjaments, però estic segur que per tots, p’es qui els compartesquin íntegrament i p’es qui els compertesquin just parcialment, serà una font de reflexió.

Adolfo Pérez Esquivel, teva ès sa paraula. Aquí mos tens desitjosos d’escoltar-te. * *

Llorenç Vidal

Mallorca, 5 de juny de 2006

 

* Versió completa original en mallorquí popular, com va ser escrita i pronunciada per s'autor.

* Versión completa original en mallorquín popular, como fue escrita y pronunciada por el autor.

 

(Memoria del Club Ultima Hora 2006, Palma de Mallorca, 2007)

 

* * *

 

 

* * *

 

 

* * *