|
Tal volta un dels mals de la
societat d'avui sia la immoderació: immoderació en la feina,
immoderació en els ocis i en els divertiments, immoderació en
l'economia, immoderació en la política, immoderació en les actituds
davant l'existència, etc., fins al punt que es podria dir que algunes
ideologies si fossin moderades serien maneres de pensar
democràticament més o manco acceptables, però que, en caure en el
radicalisme, són font de discòrdia, d'incomprensió,
d'intransigència i d'inconscient insolidaritat. Ens oblidam massa
sovint d'aquella coneguda glosa d'Antonio Machado als seus "Proverbios
y cantares":
|
"Es el mejor
de los buenos |
quien sabe que en
esta vida |
todo es cuestión
de medida: |
un poco más, algo
menos..."
|
|
Al "Diccionari Català-Valencià-Balear"
trobam definida la "moderació" con la "qualitat
de moderat; acció i efecte de moderar", definició que ens
remet al verb "moderar", o sia "aplacar, fer
menys accentuat; allunyar de l'excés", i a l'adjectiu
"moderat", que vol dir -sempre seguint el mateix "Diccionari
C-V-B"- "allunyat de l'excés" i
especialment "allunyat, en política o religió, dels partits
extrems".
|
I és aquesta moderació el
valor ètic i autoeducatiu que ens du a l'equilibrada mesura de
pensament, de sentiment, de paraula i d'acció, actitud que, presa com
a norma de vida, evitarà que caiguem en errors irreparables dels
quals, amb el temps, ens hàgim de penedir i que ens sia difícil
esmenar.
|
La serenitat, aquella
serenitat, per exemple, que tant admiram a les "Horacianes"
i a "El Pi de Formentor" de Miquel Costa i Llobera,
és fruit d'una manera moderada de ser i d'estar que ens fa forts
enfront de les circumstàncies adverses, amb un coratge no agressiu
que irradia tranquil.litat, calma, pau i acolliment al seu entorn:
|
"Amunt, ànima
forta! Traspassa la boirada |
i arrela dins
l'altura com l'arbre dels penyals. |
Veuràs caure a tes
plantes la mar del món irada, |
i tes cançons
tranquiles 'niran per la ventada |
com l'au dels
temporals".
|
|
La temprança -junt a la
prudència, la justícia i la fortalesa- és una de les virtuds
cardinals i la moderació, en la vida individual i en la vida
col.lectiva, és una de les formes actives de la temprança, una
virtud o un valor -què té més?- que, si es viu i es practica,
produeix bons fruits per a un mateix i per als altres. No debades si
són viscuts moderadament els béns, els goigs i els plaers són més
plàcids i duren més temps i els mals i els dolors es fan més
soportables, ja que, com diu el sentenciós "haikai" (1) que
dóna títol a aquest article:
|
"Bella i
gojosa |
és la vida serena |
i moderada!".
|
|
Llorenç Vidal
|
(Última Hora, Palma de
Mallorca, 23 de julio de 1998)
|
_________________________ |
(1) Inclòs
posteriorment al llibre de haikais / haikus Llorenç Vidal: "Petits poemes",
Publicació anexa als antics Quaderns Literaris Ponent, Mallorca /
Cádiz, 1999.
|
* * *
|
|
|
* * *
|
|
Poesia Mallorquina, Haikai / Haiku |
Poesía en Castellano, Haikai / Haiku |
Destellos espirituales (Poesía mística) |
Espiritualidad, Cultura, Educación
No-violencia y Paz |
Petit Llibre d'un Solitari / Pequeño Libro
de un Solitario |
Pensamientos y Silencios |
Artículos literarios, filosóficos y
pedagógicos |
Poems in Arbiya, English, Euskera, Français,
Italiano, Português |
Llorenç / Lorenzo Vidal: Curriculum Vitae
|
|
* * *
|
|
|