Sitio en reestructuración. LINK: https://denippaz.wordpress.com/miquel-gaya/

 

 

Adéu a Miquel Gayà

 

per

Llorenç Vidal

 

 

Miquel Gayà, un fill seu i Llorenç Vidal a ses escales de la Seu devers 1960

 

La mort d'En Miquel Gayà el passat 25 de juny, el traspàs de qui ha mantingut viva l'evanescent flama, abans poderosa, de l'Escola Mallorquina fins a les darreries de la nostra inquieta, futurista i tecnològica vintena centúria, fa que els qui vàrem compartir, des dels entorns dels anys 54 -data de l'aparició emblemàtica del primer plec dels quaderns literaris "Ponent", dels que En Gayà en fou un assidu col.laborador-, els esforços per la llavors difícil i atrevida restauració i l'avui encara inestable ressorgiment de la Mallorquinitat, girem els ulls cap enrera per recordar -no s'ho podran mai ni imaginar les generacions joves actuals!- la il.lusió reivindicativa que presidia el nostro caminar, més enllà de les diferències personals i de capelleta, que no eren poques, desitjosos, en la mesura possible, d'ajudar a complir l'anhel costailloberià, expressat a l'estrofa final del "Comiat" de les "Horacianes":

 

"Oh vosaltres que un jorn entreu al temple,

no us deman per a mi ni una memòria,

mes, ah!, gravau-hi lo que jo hi volia:

el nom de nostra pàtria!"

 

No faré ara un estudi bio-biblogràfic del poeta de "Ruta dels cims" , cosa que ja vaig fer, en part, a "Miquel Gayà o el atardecer de s'Escola Mallorquina", publicat a aquesta mateixa "Tribuna" d'"Ultima Hora". Em fixaré únicament a dos poemes inclosos a dues inoblidables antologies -sel.leccions, millor- poètiques dels anys cinquanta, "Poetes mallorquins. Poesia. Mil nou-cents cinquanta-vuit" i "Poetes mallorquins. Poesia. Mil nou-cets cinquanta-nou", de gran valor testimonial i publicades per Editorial Atlante, com es diu al colofó de la darrera, "per gentil caprici d'En Pere Serra Bauçà, sota la cura de Missèr Llorenç Moyà Gilabert de la Portella".

 

A la primera, En Miquel Gayà hi escriu "Bosc de Bellver", de serenes i enyoradisses ressonáncies ciutadanes:

 

"Oh bosc, recer!, Sendera on les parelles

d'amants vénen a viure un poc d'idil.li,

a somniar una mica de ventura!"

 

A la segona hi trobam unes profundes "Estances de la mort", que en aquests moments són especialment significatives:

 

"I avui, oh mort, sobre l'abisme obert

veig com, ai las!, els teus cavals desbrides

per apagar, amb ton buf, de nostres vides

el flamareig incert,

despulles que se't reten espoltrides".

 

I, per damunt d'aquest terrenal fi, s'esboça la llum de l'esperança, afermançada en les creences cristianes del poeta:

 

"Riberes de l'enllà faré ma via,

nauxer misteriós de l'infinit,

cercant en les tenebres d'esta nit

la llum que m'aclaria,

altre temps, els vorals de l'esperit".

 

Però la reflexió retorna sobre l'espoltriment d'aquesta transitòria existència amb uns accents que recorden les sapiencials sentències de l'"Eclesiastès":

 

"Terra torna a la terra, el teu record.

Silenci, l'absolut et fa corona

del greuge que en el somni m'acarona.

Oh cendra de la mort:

al vent, amb tu, ma flama s'abandona!"

 

Oh cordial fraternitat poètica que fa que individus de distintes opinions religioses i polítiques -sempre que sapiguem allunyar els prejudicis i els egocentrismes- poguem sentir-nos, a pesar de les divergències, sincerament amics! Oh goig del gaudir de la bellesa del poema sobrepassant les tendències literàries, sempre ocasionals i, a la fi, sempre complementàries!

 

Fa poc més d'un any, amb motiu del seu vuitantè aniversari, li vaig dedicar aquest haikai, reivindicador del reconeixement que mereix i que se li deu dins la literatura mallorquina, publicat al "Mirador cultural" del "Paris-Baléares" i que ara em ve fil per randa com a comiat d'aquesta pòstuma ocasió. Diu així:

 

BRINDIS A MIQUEL GAYA,

DARRER POETA DE L'ESCOLA MALLORQUINA

(Haikai)

 

Que llorers àtics

i mallorquines eures

sempre et coronin.

 

Llorenç Vidal

 

(Última Hora, Palma de Mallorca, 4 de juliol de 1998)

 

* * *

 

 

* * *

 

 

* * *