La llibertat creativa del "Dia

 

 

La libertad creativa del "Día

 
 

Escolar de la No-violència i la

 

Escolar de la No-violencia y la

 
 

 Pau" (DENIP)

 

 

Paz" (DENIP)

 

 
 

per

 

por

 
 

Llorenç Vidal

 

 

Lorenzo Vidal

 

 
 
  A la memòria de Josep Antoni
  Fuster, promotor de la pràctica
  del DENIP a través del Grup
  de Drets Humans de
  Mallorca
 
   

A la memoria de Josep Antoni

 

Fuster, promotor de la práctica

  del DENIP a través del Grupo
  de Derechos Humanos de Mallorca

 

 
 

Des de la seva fundació i des del primer any de la seva pràctica (1964), el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) ha tengut un caràcter pluralista i diversificat, ja que cada mestre o professor, cada escola, cada institut i cada grup promotor de la seva celebració a un indret determinat l'ha pogut adaptar i l'ha adaptat a la seva realitat circumdant, perquè, com es diu a les seves "Orientacions bàsiques", el Dia Escolar de la No-violència i la Pau és una iniciativa pionera i oberta d'educació no-violenta i pacificadora a la qual estan convidats a participar els centres educatius de tots els nivells. És una activitat pràctica que no té programacions oficials ni línies estructurals d'acció (com solen tenir els moviments organitzats burocràticament o políticament), ja que el DENIP és simplement un missatge impulsor de l'educació no-violenta i pacificadora, un missatge que, mantenint un petit nucli permanent d'orientacions bàsiques, permet la lliure aplicació a cada centre educatiu segons el seu ideari i l'estil didàctic que li es propi.

 

 

Desde su fundación y desde el primer año de su práctica (1964), el Día Escolar de la No-violencia y la Paz (DENIP) ha tenido un carácter pluralista y diversificado, ya que cada maestro o profesor, cada escuela, cada instituto y cada grupo promotor de su celebración en un lugar determinado lo ha podido adaptar y lo ha adaptado a su realidad circundante, porque, como se dice en sus "Orientaciones básicas", el Día Escolar de la No-violencia y la Paz es una iniciativa pionera y abierta de educación no-violenta y pacificadora en la cual están invitados a participar los centros educativos de todos los niveles. Es una actividad práctica que no tiene programaciones oficiales ni líneas estructurales de acción (como suelen tener los movimientos organizados burocrática o políticamente), ya que el DENIP es simplemente un mensaje impulsor de la educación no-violenta y pacificadora, un mensaje que, manteniendo un núcleo permanente de orientaciones básicas, permite la libre aplicación en cada centro educativo según su ideario y el estilo didáctico que le es propio.

 

 
 

Això no just li ha donat i li dóna una gran riquesa i una dinàmica flexibilitat, sino que també ha evitat i evita un dirigisme monolític que, al meu entendre, no hauria estat procedent en el passat ni tampoc ho seria en els moments actuals i futurs. Pensar en un Dia Escolar de la No-violència i la Pau dirigit unilateralment des del centre fundador o des de qualsevol altra instància no sols em produeix calfreds, sinó que m'umpl de pànic, ja que qualsevol dia podria ser manipulat en interès d'una o d'una altra opció política o sectària establerta o camuflada. Així, amb plena llibertat d'interpretació i d'aplicació, potser hi pugui haver algunes interpretacions i aplicacions a vegades no massa encertades, però s'ha garantitzat i es garantitza la seva independència ideològica global, i això és molt important per a una iniciativa i una experiència pedagògica amb quasi mig segle de durada i estesa ja, al modest nivell escolar, internacionalment, ja que el Dia Escolar de la No-violència i la Pau és una crida als educadors de bona voluntat de totes les ideologies per a que prenguin consciència que un dels objectius fonamentals de l'educació és despertar i desplegar en els educands l'esperit d'amor universal, de no-violència i de pau, amb el propòsit de cooperar a la formació de la seva personalitat integral i procurar un món més fraternal, manco violent i més pacífic, com es diu a la primera estrofa de l'himne oficial de la diada:

 

 

Esto no sólo le ha dado y le da una gran riqueza y una dinámica flexibilidad, sino que también ha evitado y evita un dirigismo monolítico que, a mi entender, no hubiera sido procedente en el pasado no tampoco lo sería en los momentos actuales y futuros. Pensar en un Día Escolar de la No-violencia y la Paz dirigido unilateralmente desde el centro fundador o desde cualquier otra instancia no sólo me produce escalofríos, sino que me llena de pánico, ya que cualquier día podría ser manipulado en interés de una o de otra opción política o sectaria establecida o camuflada. Así, con plena libertad de interpretación y de aplicación, tal vez pueda haber algunas interpretaciones y aplicaciones a veces no demasiado acertadas, pero se ha garantizado y se garantiza su independencia ideológica global, y esto es muy importante para una iniciativa y una experiencia pedagógica con casi medio siglo de duración y extendida ya, en el modesto nivel escolar, internacionalmente, ya que el Día Escolar de la No-violencia y la Paz es una llamada a los educadores de buena voluntad de todas las ideologías para que tomen conciencia de que uno de los objetivos fundamentales de la educación es despertar y desarrollar en los educandos el espíritu de amor universal, de no-violencia y de paz, con el propósito de cooperar en la formación de su personalidad integral y procurar un mundo más fraternal, menos violento y más pacífico, como se dice en la primera estrofa del himno oficial de la jornada:

 

 
 

"Tots germans de les etrelles,

de les muntanyes, del mar

i de tots els sers que viven,

uniguem, per a cantar,

les mans nostres, per aprendre

l'Amor, No-violència i Pau".

 

 

"Hermanos de las estrellas,

de las montañas, del mar,

de todos los seres vivos,

unamos, para cantar,

nuestras manos, aprendices

de Amor, No-violencia y Paz".

 

 
 

Els ideals del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són elevats, com elevats són tots els ideals que, més enllà dels obstacles, tenen, gran o petita, la potència de millorar la humanitat, per això la tasca de l'educador en aquest camp és, a la vegada, molt important i molt modesta, ja que consisteix senzillament en mostrar als seus deixebles els camins que menen a aquests valors, conscienciar-los, exercitar-los i responsabilitzar-los en aquesta tasca, però deixant-los sempre en llibertat per autodescobrir interiorment aquest missatge i per viure`l cadascun segons el seu estil personal de vida i amb una tolerància i un respecte absoluts cap als demés.

 

 

Los ideales del Día Escolar de la No-violencia y la Paz son elevados, como elevados son todos los ideales que, más allá de los obstáculos, tienen, grande o pequeña, la potencia de mejorar la humanidad, por lo que la tarea del educador en este campo es, a la vez, muy importante y muy modesta, ya que consiste sencillamente en enseñar a sus discípulos los caminos que conducen a estos valores, conscienciarlos, ejercitarlos y responsabilizarlos en esta tarea, pero dejándolos siempre en libertad para autodescubrir interiormente este mensaje y para vivirlo cada uno según su estilo personal de vida y con un a tolerancia y un respeto absoluto hacia los demás.

 

 
 

Als moments actuals de la nostra desorientada societat regional, nacional i internacional el DENIP té una missió eminentament anunciadora, profètica i idealista-pràctica que descansa damunt l'esperança d'un món millor. Té, és ver, una força mínima, però ès una torxa viva on, conscientament o inconscientament, hi han encès i hi encenen la seva flama numeroses accions, grups i moviments d'educació i d'acció no-violenta i pacificadora. Recordem la paràbola evangèlica del gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors, i que, quan ha crescut, resulta més alta que les hortalisses i es fa un arbre, de manera que els ocells del cel es descansen a les seves branques.

 

 

En los momentos actuales de nuestra desorientada sociedad regional, nacional e internacional el DENIP tiene una misión eminentemente anunciadora, profética e idealista-práctica que descansa sobre la esperanza en un mundo mejor. Tiene, es verdad, una fuerza mínima, pero es una antorcha viva en la que, consciente o inconscientemente, han encendido y encienden su llama numerosas acciones, grupos y movimientos de educación y de acción no-violenta y pacificadora. Recordemos la parábola evangélica del grano de mostaza, que es la más pequeña de todas las semillas, y que, cuando ha crecido, resulta más alta que las hortalizas y se hace un árbol, de manera que las aves del cielo se descansan en sus ramas.

 

 
 

Llorenç Vidal

 

 

Llorenç Vidal

 

 
 

(Drets Humans de Mallorca, nº 37, Palma de Mallorca, desembre 2006)

 

 

(Escuela, Madrid, 25 de enero de 2007, Ultima Hora, Palma de Mallorca, y La Voz de Cádiz, Cádiz, 30 de enero de 2007)

 

 

 

* * *

 

 

* * *

 

 

* * *