Estrella Mostrejada 2010 |
Uns mots d’agraïment
|
per |
Llorenç Vidal
|
|
Salut a tots!
|
Quan En Jaume Vallbona em va
cridar a Cadis i em va dir que havíeu acordat concedir-me s’Estrella
Mostrejada, em va agafar ben de sorpresa, ja que no m’ho esperava ni
gens ni mica… Sovint se m’ha definit com a poeta, educador i pacifista,
però sa meva tasca en aquests tres camps ha estat sempre una tasca ben
modesta i francament crec que amb sa vostra distinció me sobrevalorau. |
I, per això, vos dic ben
cordialment gràcies per sa vostra gentilesa. I per dir-vos gràcies he
triat tres poemes:
|
Es primer ès un poema de vers
lliure, encara inèdit i que manifesta sa meva vocació de pau i de
no-violència.. Se titula "Psalm del pacifista" i diu així:
|
PSALM DEL PACIFISTA
|
En aquest món de
clans i de fanàtics, |
facem la
tolerància...
|
En aquest món que
trenca els drets i els deures, |
salvem els drets
humans...
|
En aquest món ple
d'odi i de rancúnies, |
sembrem llavors
d'amor...
|
En aquest món on
regnen les discòrdies, |
visquem com bons
germans...
|
En aquest món
d'exili i violència, |
conrem als cors
la vida...
|
En aquest món de
guerres i misèria, |
edifiquem la pau...
|
Es segon ès un sonet on, des de
sa meva llunyania de Mallorca, li cant sa meva fidelitat. Va ser
publicat p’es Círcol de Belles Arts en una edició de bibliòfil de 20
exemplars numerats, en es mes de desembre de 2006. Se titula "Lluny
de la terra nativa" i diu:
|
LLUNY DE LA TERRA NATIVA
|
Ben íntim s'ha fet mon cant |
lluny de la terra nativa. |
Ma veu s'és tornada esquiva |
i solitari el meu plant.
|
Mentre faig camí endavant, |
bella llàntia votiva, |
la materna llengua viva |
conserv com quan era infant.
|
Rebel a tota dogmàtica |
i no passiu, com la gent |
domesticada i fanàtica,
|
trec vigor del pensament |
i, amb una força selvàtica, |
som mallorquí independent.
|
I es tercer, escrit amb motiu de
sa vostra generositat, es titula "Als amics de Calonge que m’han
otorgat s’estrella mostrejada". Ès també inèdit, com es primer, i
està destinat a esser integrat en un hipotètic i futur aplec de poesies
en mallorquí popular, ja sabeu que jo som un enamorat de sa llengo viva.
Ès aquest zéjel assonantat: |
ALS AMICS DE CALONGE |
QUE M’HAN OTORGAT |
S’ESTRELLA
MOSTREJADA |
(Zajal assonantat)
|
De nin mirava els
estels |
en nits de
serenor clara...
|
Somiava que en
queia un |
i que amb les
mans l’agafava |
i ara avui em
feis present |
d’una estrella
mostrejada.
|
De nin mirava els
estels |
en nits de
serenor clara...
|
I res més, moltes de gràcies i
una cordial aferrada p’es coll a tots.
|
Llorenç Vidal
|
Calonge, 1 de març de 2010 |
(Revista Dies i Coses,
núm. 135, Calonge, Mallorca, març-abril 2010)
|
* * *
|
|
* * *
|
|
Poesia
Mallorquina, Haikai / Haiku |
Poesía en
Castellano, Haikai / Haiku |
Destellos espirituales (Poesía mística) |
Espiritualidad, Cultura, Educación No-violencia y Paz |
Petit
Llibre d'un Solitari / Pequeño Libro de un Solitario |
Pensamientos y Silencios |
Artículos literarios, filosóficos y pedagógicos |
Poems in Arbiya, English, Euskera, Français, Italiano,
Português |
Llorenç /
Lorenzo Vidal: Curriculum Vitae
|
|
* * *
|
|