|   | 
						 
						
							| 
							 
							
							DOS MOTS 
							D’AGRAÏMENT PER SA MEDALLA D’OR D’ES CÍRCOL O CERCLE 
							DE BELLES ARTS 
							
							
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Quan, jo tenia 
							aleshores 11 anys, vàrem venir de Santanyí a viure a 
							Palma, es diumenges horabaixa mumare mos menava an 
							es meu germà, sis anys més jovenet, i a mi, a fer 
							una volta per Ciutat. Mumpare, que era navegant, 
							casi mai era aquí es caps de setmana. Passàvem per 
							Cort, admiràvem es neogòtic de sa Diputació, avui 
							seu d’es Consell Insular de Mallorca, davallàvem 
							p’es carrer del Conquistador, i sempre mos aturàvem 
							a veure s’exposició de pintura o d’esculptura d’es 
							Cercle o Círcol de Belles Arts, en aquell temps 
							instal.lat a sa primera planta de s’actual edifici 
							d’es Parlament Balear. Solíem visitar també ses 
							exposicions de ses galeries Costa i Pereaires. I, en 
							tornar cap a ca-nostra p’es carrer d’En Jaume II, 
							mumare mos comprava una ensaïmada de nata a sa 
							pastisseria Ca’n Moll. 
							
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Anys més tard, 
							quan, reivindicatius de sa nostra mallorquintat i de 
							sa nostra balearitat, es quaderns literaris 
							“Ponent” ja solcaven es món cultural contra vent 
							d’es corrents oficials i conformistes d’aquella 
							època, i jo ja era mestre d’escola, primer a Algaida 
							i llavors a Mancor, juntament amb En Llorenç Moyà, 
							En Pep Maria Forteza i N’Enric Arbós, entre altres, 
							vaig participar en es meritori projecte d’En Gaspar 
							Sabater de crear una secció literària en aquest 
							Círcol de Belles Arts, secció literària que va tenir 
							desgraciadament una curta durada. Record d’aquells 
							dies, amb una estima molt especial, ses meves 
							llargues estades a sa sala de lectura, que tenia un 
							encantador aire bohemi. 
							
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Llavors vaig 
							sortir cap a Barcelona, per acabar sa carrera de 
							Filosofia i Lletres, que havia començat com a alumne 
							lliure a s’Universitat de València. Acabats ets 
							estudis m’en vaig anar com a professor de 
							batxillerat a un col.legi d’alta muntanya a La 
							Molina, en es costat alt de s’estimada comarca de La 
							Cerdanya, antany part integrant de sa Corona de 
							Mallorca. I de La Molina vaig partir cap a Cádiz com 
							a Inspector d’Educació. 
							
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Però dins mi 
							va romandre sempre es record nostàlgic d’es Círcol 
							de Belles Arts, com un d’es testimonis culturals més 
							vius, acrisolats i de més solera de Palma, de 
							Mallorca i de ses Illes Balears, i, a través de sa 
							promoció de ses arts plàtiques, amb una forta 
							irradiació a tota Espanya i fora d’Espanya. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							I, ara fa un 
							any, vaig tenir es goig que un poema meu, “Amor 
							de l’horabaixa”, fos guardonat en es prestigiós
							III Premi Internacional de Poesia Amorosa que 
							promou i manté aquesta entitat. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Per això quan 
							em vàreu comunicar que m’havieu distingit amb sa 
							vostra Medalla d’Or, em vaig sentir fortament 
							afalagat i, a pesar que pens sincerament que heu 
							estat molt magnànims en sobrevalorar es meus 
							escassos mèrits, únicament vos puc dir: gràcies. 
							gràcies de tot cor a sa presidència, a sa junta 
							directiva i a tot es col.lectiu d’aquest entranyable 
							Círcol o Cercle de Belles Arts per s’estima que tan 
							generosament m’heu demostrat. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Gràcies també 
							a tu, Pere Serra, p’es teus exagerats elogis (es veu 
							clarament que som bons i vells amics); a tu, Miquel 
							Vidal, Batle de Santanyí, per ses teves evocadores 
							paraules; a ses autoritats insulars i autonòmiques 
							per honorar aquest acte amb sa vostra presència; a 
							tots ets amics i amants de ses arts i de ses lletres 
							que avui mos acompanyau, i an es representats de 
							mass media, que sou es cronistes puntuals de 
							s’actualitat nostra de cada dia. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Llorenç 
							Vidal 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							
							Nota: Enamorat, com som, de sa llengo viva, m’agrada 
							usar sa paraula popular mallorquina “círcol”, forma 
							més antiga, recoïda en es “Diccionari 
							Català-Valencià-Balear”, que es seu sinònim 
							“cercle”. 
							   | 
						 
					 
				 
				   | 
				
				
					
						
							|      | 
						 
						
							| 
							 
							
							DOS PALABRAS DE 
							AGRADECIMIENTO POR LA MEDALLA DE ORO DEL CÍRCULO DE 
							BELLAS ARTES 
							
							
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Cuando, yo tenía entonces 11 
							años, vinimos de Santanyí a vivir a Palma, los 
							domingos por la tarde nuestra madre nos llevaba a mi 
							hermano, seis años más jovencito, y a mí, a dar un 
							paseo por Ciutat. Nuestro padre, que era navegante, 
							casi nunca estaba aquí los fines de semana. 
							Pasábamos por Cort, admirábamos el neogótico de la 
							Diputación, hoy sede del Consell Insular de 
							Mallorca, bajábamos por la calle del Conquistador, y 
							siempre nos deteníamos a ver la exposición de 
							pintura o de escultura del Círculo de Bellas Artes, 
							en aquella época instalado en la primera planta del 
							actual edificio del Parlamento Balear. Solíamos 
							visitar también las exposiciones de las galerías 
							Costa i Pelaires. Y, al regresar a casa por la calle 
							de Jaime II, madre nos compraba una ensaimada de 
							nata en la pastelería de Ca’n Moll. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Años más tarde, cuando, 
							reivindicativos de nuestra mallorquinidad y de 
							nuestra balearidad, los cuadernos literarios 
							“Ponent” ya surcaban el mundo cultural contra 
							viento de las corrientes oficiales y conformistas de 
							aquel entonces, y yo ya era maestro de escuela, 
							primero en Algaida y después en Mancor, junto con 
							Llorenç Moyà, José María Forteza y Enric Arbós, 
							entre otros, participé en el meritorio proyecto de 
							Gaspar Sabater de crear una sección literaria en 
							este Círculo de Bellas Artes, sección literaria que 
							tuvo desgraciadamente corta duración. Recuerdo de 
							aquellos días, con una estima muy especial, mis 
							largas estancias en la sala de lectura, que tenía un 
							encantador aire bohemio. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Después partí a Barcelona, 
							para terminar la carrera de Filosofía y Letras, que 
							había comenzado como alumno libre en la Universidad 
							de Valencia. Acabados los estudios me fui como 
							profesor de bachillerato a un colegio de alta 
							montaña en La Molina, en la parte alta de la querida 
							comarca de La Cerdanya, antaño parte integrante de 
							la Corona de Mallorca. Y de La Molina salí hacia 
							Cádiz como Inspector de Educación. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Pero en mí quedó siempre el 
							recuerdo nostálgico del Círculo de Bellas Artes, 
							como una de los testimonios  culturales más vivos, 
							acrisolados y de más solera de Palma, de Mallorca y 
							de las Islas Baleares, y, a través de la promoción 
							de las artes plásticas, con una fuerte irradiación 
							en toda España y fuera de España. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Y, ahora hace un año, tuve el 
							gozo de que un poema mío, “Amor de l’horabaixa”, 
							fuera premiado en el prestigioso III Premio 
							Internacional de Poesía Amorosa que promueve y 
							mantiene esta entidad. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Por eso cuando me 
							comunicasteis que me habíais distinguido con vuestra
							Medalla de Oro, me sentí fuertemente halagado 
							y, a pesar de que pienso que habéis sido muy 
							magnánimos al sobrevalorar mis escasos méritos, 
							únicamente puedo deciros gracias, gracias de todo 
							corazón a la presidencia, a la junta directiva y a 
							todo el colectivo de este entrañable Círculo de 
							Bellas Artes por la estimación que tan generosamente 
							me habéis demostrado. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Gracias también a ti, Pedro 
							Serra, por tus exagerados elogios (se ve claramente 
							que somos buenos y viejos amigos); a ti, Miguel 
							Vidal, Alcalde de Santanyí, por tus evocadoras 
							palabras; a las autoridades insulares y autonómicas 
							por honrar este acto con vuestra presencia; a todos 
							los amigos y amantes de las artes y de las letras 
							que hoy nos acompañáis, y a los representantes de 
							los mass media, que sois los cronistas 
							puntuales de la actualidad nuestra de cada día. 
							   | 
						 
						
							| 
							 
							Lorenzo Vidal 
							   | 
						 
						
							| 
							   
							  
							  
							   | 
						 
					 
				 
				   |