Evocació d'Abu Yahya
|
per |
Llorenç Vidal
|
|
El 31 de desembre, aniversari
de la conquista de la ciutat de Palma per Jaume el Conqueridor, té
per Mallorca un doble simbolisme. D'una banda la commemoració de la
gesta que reincorpora la nostra Illa al món occidental a través de
la Corona d'Aragó i d'altra el final de l'etapa islàmica del reialme
mallorquí. Molt s'ha parlat popularment de la primera significació i
massa poc de la segona, sobretot si consideram que la història no
avança a bots, sinó que és un "totum continuum" -valga
l'expressió- que es desplega per evolució progressiva des de
l'època pre-talaiòtica fins als nostros dies, en una "executòria
històrica almanco cinc vegades mil.lenària de l'espai balear",
com destaca el Dr. Alvaro Santamaría en la seva recent i documentada
obra "Ejecutoria del Reino de Mallorca"
.
|
Es per això que Abu Yahya, el
darrer walí musulmà illenc -relativament autònom i que
governava en nom del Califat almohade- esdevé una figura de notable
importància en el devenir històric multicultural del poble
mallorquí, ja que és per Mallorca i en relació al Rei En Jaume lo
mateix que Boabdil -més de dos sigles i mig més tard- serà per
Granada i en relació als Reis Catòlics. Es ver que sabem
relativament poc de la seva vida. Sí ens consta, pel "Llibre
dels Feyts", la defensa desesperada que va fer de la Medina
Mayurqa, però ens manca conèixer amb exactitud molts d'altres
aspectes, com, per exemple, el seu destí posterior, que segons Al-Majzumí,
en el seu "Kitab el Mayurqa" o "Kitab Tarikh
Mayurqa" (Llibre d'Història de Mallorca) va ser de tortura i
mort a mans dels conquistadors. Unicament una supina ignorància de la
nostra història regional pot fer que els mallorquins d'ara ignorem el
seu significat, un significat romàntic que he evocat en aquest
romanç ple d'ecos -més o manco llunyans- del romancer popular. Diu
així:
|
EVOCACIÓ D'ABU
YAHYA, |
DARRER WALÍ
MUSULMÀ DE MALLORCA
|
. |
Què en serà de ma Mayurqa |
si arriben els
cristians, |
si les naus d'Aragó
vénen |
carregades de soldats |
catalans i aragonesos |
i cavallers occitans, |
reforçats per
mercenaris |
dels regnes
continentals.
|
. |
Què en serà de ma Mayurqa, |
que ara és un país
de pau |
sota l'arc-del-cel
benigne |
de la fe dels musulmans. |
Aquí vivim en concòrdia |
els mallorquins vells d'antany |
i els mallorquins venguts
d'Africa |
com un poble de germans, |
units en la tolerància |
i creences de l'Islam.
|
. |
Què en serà de ma Mayurqa |
ara que ja han arribat |
i que assetgen Bab-el-Kòfol. |
La volen enderrocar |
per entrar dins la medina |
aquests nssara forans.
|
. |
Així pensava Abu Yahya, |
nostàlgic al seu palau |
mirant des de l'Almudaina |
el més bell de tots els mars. |
En ses mans duia un rosari |
i, amb el cor extasiat |
i sos ulls mullats en llàgrimes, |
resava els cent noms d'Al.lah.
|
|
31 de desembre de 1229. 31 de
desembre d'enguany. Homenatge, sí, a l'epopeia del Rei En Jaume el
Conqueridor, creador del Reine cristià de Mallorques; però també un
nostàlgic record per Abu Yahya, el darrer walí de la Mallorca
musulmana. I, no en mancaria més!, una memòria per tots els qui -com
a totes les guerres- sofriren i moriren en aquesta, quan lo que
desitjaven era viure en concòrdia i pau.
|
Llorenç Vidal
|
|
Notes:
Vocabulari de paraules àrabs usades en aquest article:
|
Walí (governant,
governador, defensor), kitab (llibre), tarikh (història),
Mayurqa (Mallorca), Bab-el- Kòfol (porta de les murades
de Palma per on entraren les hosts del Rei En Jaume I, situada per on
està actualment l'hospital militar), medina (ciutat), nssara
(cristians) plural de nasrani (cristià), Almudaina (nom del palau dels Reis de Mallorca, a
Palma), Al.lah (Déu). |
|
(Última Hora, Palma de
Mallorca, 29 de desembre de 1995)
|
.
Circulen
diferents adaptacions d'aquest poema en mallorquí
popular |
i algunes
no conserven es ritme ni sa mètrica que li són
essencials. |
Per això
s'inclou aquí sa versió en mallorquí
popular original de s'autor:
|
EVOCACIÓ
D'ABU YAHYA, |
DARRER
WALI MUSULMÀ DE MALLORCA
|
. |
Què en serà
de ma Mayurqa |
si arriben es
cristians, |
si ses naus
d'Aragó vénen |
carregades de
soldats |
catalans i
aragonesos |
i cavallers
occitans, |
reforçats
per mercenaris |
d'es reines
continentals.
|
. |
Què en serà
de ma Mayurqa, |
que ara ès
un país de pau |
davall s'arc-del-cel
benigne |
de sa fe d'es
musulmans. |
Aquí vivim
en concòrdia |
es
mallorquins veis d'antany |
i es
mallorquins venguts d'Àfrica |
com un poble
de germans, |
units en sa
tolerància |
i creences de
s'Islam.
|
. |
Què en serà
de ma Mayurqa |
ara que ja
han arribat |
i que
assetgen Bab-el-Kòfol. |
La volen
enderrocar |
per entrar
dins sa medina |
aquests nssara
forans.
|
. |
Així pensava
Abu Yahya, |
nostàlgic
n'es seu palau |
mirant des de
s'Almudaina |
es més bell
de tots es mars. |
En ses mans
duia un rosari |
i, amb so cor
extasiat |
i es seus uis muiats
en llàgrimes, |
resava es
cent noms d'Al.lah.
|
Llorenç
Vidal
|
Publicat en
mallorquí literari a Última Hora, |
Palma de
Mallorca, 29 de desembre de 1995
|
|
|
* * *
|
|
|
* * *
|
|
Poesia Mallorquina, Haikai / Haiku |
Poesía en Castellano, Haikai / Haiku |
Destellos espirituales (Poesía mística) |
Espiritualidad, Cultura, Educación
No-violencia y Paz |
Petit Llibre d'un Solitari / Pequeño Libro
de un Solitario |
Pensamientos y Silencios |
Artículos literarios, filosóficos y
pedagógicos |
Poems in Arbiya, English, Euskera, Français,
Italiano, Português |
Llorenç / Lorenzo Vidal: Curriculum Vitae
|
|
* * *
|
|
|