per

Eulogio Díaz del Corral

   En Llorenç Vidal Vidal, nascut a Santanyí dia 26 d’abril de l’any 1936, uns tres mesos abans de començar la guerra civil espanyola, Mestre d'Escola per la Normal de Palma, Llicenciat i Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, va exercir com a Mestre a Algaida i a Mancor de la Vall, com a Professor de Batxillerat a La Molina (província de Girora) i com a Inspector d'Educació a Cádiz, Ceuta i Balears. Actualment resideix a sa Península, residència que alterna amb sovints estades a Mallorca i al Nord d’Àfrica.

   Poeta, educador i pacifista, la seva obra més important és la fundació l’any 1964 del "Día Escolar de la No-violència i la Pau" (DENIP), obra pionera de l’educació no-violenta i pacificadora contemporània, estesa internacionalment i gràcies a la qual milers d’escoles, de professors i de mestres i milions d’alumnes de tot el món cada any i des de fa ja quasi mig segle tenen l’oportunitat de rebre i cultivar dins la seva ment i dins els seu cor la llavor de l’amor universal, de la tolerància, de la no-violència, del respecte als drets humans i de la pau. Endemés, com que l’educació per a la no-violència i la pau ha de ser una tasca permanent i com ja vaig descriure al llibre "Historia del pensamiento pacifista y no-violento contemporáneo" (Barcelona, 1987), a partir del DENIP En Llorenç Vidal és també el "formulador d'una pedagogia teòrico-pràctica de la no-violència i la pau". No oblidem, ara que ja hi ha altres iniciatives parescudes i com es diu també a la mateixa obra, que "el DENIP fue fundado en España en 1964, cuando ni en España ni en el extranjero existía iniciativa alguna similar, fue mantenido contra viento y marea en circunstancias muy difíciles y es considerado la más importante experiencia pionera de Educación Pacificadora de nuestro tiempo, así como un núcleo dinámico de promoción de la misma a nivel nacional e internacional", una experiència viva en la qual s'han inspirat i  hi tenen impícitament o explícitament el seu punt de partida la majoria dels actuals projectes, programes i activitats d'educació i cultura per a la no-violència i la pau.

   Convé deixar constància clara que als inicis dels anys 60 res de l’ambient existent li va propiciar que adoptàs el pacifisme i la no-violència com a norma de vida i com a inspiració per l’educació i que l’adopció d’aquests ideals el va menar a haver de fer un intens exercici de recerca de la veritat i de solitària independència ideològica i personal dignes de tot elogi. Vet aquí la seva grandesa!

   Com a poeta és autor de El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959),  Insania Terrae (1962), Talaiot del vent (1965 i 1972, augmentada), Estels filants (1991), Florilegi de poemes a Santanyí (Pregó de les Festes de Sant Jaume) (1994) i Petits poemes (1999). En prosa poètica és autor del Petit llibre d=un solitari (1968, 1974 i altres), considerat per alguns comentaristes com la més important obra mística, universalista i pacifista de la literatura mallorquina i balear contemporània.

   Introductor del haikai o haiku mètric a les Balears i adaptador del zéjel en la vesió més àgil del zéjel assonantat, poemes seus han estat inclosos a les seleccions i antologies Poesia 1958, Poesia 1959 i El vol de l'alosa (Mallorca), Un segle de poesia catalana i Les mil millors poesies de la llengua catalana (Barcelona), Antologia da poesia catalã contemporânea (São Paulo), Antologia da novissima poesia catalã (Lisboa), Antología de poesía amorosa mallorquina (1950-2000) (Mallorca), etc., i figuren a numeroses corones poètiques, llibres d'homenatge i revistes literàries de Mallorca i de fora Mallorca.

   Com a educador i com a pacifista -les dues dimensions van molt lligades-, endemés del creador dels quaderns literaris Ponent (1956-1983), és autor de numerosos llibres i treballs educatius i pacifistes: Petita Ortografia Mallorquina (1958, publicada en la segona edició sota en nom de Petita Ortografia Balear, 1959), En torno al problema de las lenguas regionales españolas (1964 i on perquè es pogués editar va haver de fer en la seva redacció algunes concessions a la situació política d’aquells moments), Orientaciones sobre la celebración del Día Escolar de la No-violencia y la Paz (1965), Fundamentación de una Pedagogía de la No-violencia y la Paz (1971), Ideario no-violento (1981, obra en la qual vaig participar conjuntament amb ell), El joven buscador de la paz (1982, la versió mallorquina El jove cercador de la pau ha restat inèdita), No-violencia y Escuela. El 'Día Escolar de la No-violencia y la Paz' como experiencia práctica de Educación Pacificadora (1985), etc. i ha publicat opuscles diversos, traduccions i articles, participat a congressos i pronunciat conferències a distintes parts del món. Una bona selecció d’aquests treballs és agrupada progressivament sota el títol Artículos literarios, filosóficos y pedagógicos en una edició digitalitzada a Internet.

   Poc amant de presentar-se a concursos i certàmens, per la seva labor poètica i pacificadora va ser proclamat Trobador de la Pau per la cantatriu occitana Chanterelle, esposa de Lanza del Vasto, i per la seva labor literària, pedagògica i pacifista ha estat distingit, entre altres, amb el Premi Andreu Xandri als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili (Mèxic), el Premi de la revista literària, pacifista i universalista francesa "Élan", el Premi Ciutat de Vera d'Educació i Convivència, el nomenament de Membre d'Honor de l'Associació d'Escriptors de Ceuta i de Membre Col.laborador de l'Institut d'Estudis Baleàrics (nomenament del qual no va arribar a possessionar-se), el Diploma de Mèrit Cultural de la Unió Brasilera d'Escriptors, la Menció d'Honor del Premi UNESCO d'Ensenyament dels Drets Humans, el Memorial Joan XIII per la Pau i la Creu de Cavaller de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi. A la celebració del XL DENIP, el 2003, el Grup de Drets Humans de Mallorca li oferí la seva Bandera de la Pau. El 2004, amb motiu dels quaranta anys del seu treball en la promoció de l'Educació en i per la No-violència i la Pau, els alumnes d'Arcos de la Frontera (Cádiz) li tributaren un calorós homenatge i el Govern Balear li otorgà el Premi Ramon Llull, com a "mestre, escriptor i pacifista" i "en reconeixement de l'esforç de fomentar l'ideari de no-violència i pau entre els escolars, a través de la seva actuació com a docent; per haver creat canals d'expressió i divulgació d'aquest ideari, mitjançant.diverses iniciatives editorials i la seva intervenció en el món de les publicacions periòdiques". L'any 2005 el Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca li va concedir el Premi Especial al millor poema en català del III Premi Internacional de Poesia Amorosa i l'Ajuntament de Santanyí, li otorgà la Medalla d'Or de la Vila i acordà iniciar els tràmits per a proposar-lo per al Premi Nobel de la Pau.

   Universalista -a ell li agrada declarar-se i viure com a ciutadà del món-, però no mancat d’un cert regionalisme, manté un amor permanent per Mallorca i pel seu Santanyí natal, com ho demostren molts dels seus temes i de les seves fonts d’inspiració literària, la seva frescor idiomàtica, sempre amb una lleugera tendència cap a la llengua viva i a les formes populars i dialectals dignes, i la seva fidelitat infrangible per la Llengua de Mallorca, a pesar de viure fora de l’Illa des de 1963. I, en aquest camp, un detall que pocs coneixen:

   A principis de l’estiu de 1976, durant el periode constituent, quan el llavors director general Josep Blat Jimeno el cridà a Madrid i, amb tota urgència, li encarregà l’elaboració d’un projecte que servís de base per sustituir la normativa d’educació político-social inclosa en les orientacions per a l’Educació General Bàsica de 1971, que contenia molts d’elements propis del règim anterior; En Llorenç em va cridar a Medina Sidonia i, des de Cádiz, vaig venir a Mallorca carregat amb dues maletes plenes de llibres i d’anotacions i, durant una setmana maratoniana, a Santanyí, davall l’emparrat de ca sa mare, vàrem elaborar el document "Educación para la Convivencia (Segunda Etapa de la Educación General Básica)", que serví de base per a les primeres orientacions pedagògiques d’educació cívico-social de la democràcia, promulgades, sota el mateix nom de "Educación para la Convivencia", per orde ministerial de 28 de novembre de 1976. Aquest document va ser publicat íntegre a la revista "Perspectivas Pedagógicas", de l’Institut de Pedagogia Comparada de Barcelona, al seu número 41-42 (1978), amb una nota que aclareix: "Sobre la base de este proyecto se inspiran los contenidos de educación para la Convivencia en la 2ª etapa de la Educación General Básica, publicados por Orden ministerial de 28 de noviembre de 1976 (B.O. del E. del 3 de diciembre). Igualmente ha servido de base para los nuevos contenidos de las orientaciones pedagógicas del área social en la segunda etapa de E.G.B., publicados por O.M. de 6 de octubre de 1978 (B.O. del día 13), que presenta una interpretación muy empobrecida de este proyecto inicial". Així, gràcies a En Llorenç, va ser a Santanyí on es va elaborar el document bàsic de les primeres orientacions d’educació social de la democràcia espanyola.

   Tan fons arriba el seu amor per Santanyí que al seu jardí hi té sembrats -i floreixen cada any- baladres blancs i rosa que són fills del baladres de la clastra de Consolació. A un breu poema -un zéjel assonantat encara inèdit i que reproduesc aquí amb el seu permís- diu així:

   No oblidem que els pobles evolucionen cap a formes més democràtiques, més tolerants, més comprensives, manco violentes i més pacífiques perquè idealistes pràctics com En Llorenç Vidal dediquen, contra tots els obstacles i dificultats, la seva vida a viure, a sembrar i a cultivar aquests ideals. Com va escriure Bertolt Brecht: "Hi ha homos que lluiten un dia i són bons homos. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. N’hi ha que lluiten molts d’anys i són molt bons. Però n’hi ha que lluiten tota la vida, i aquests són imprescindibles".

Eulogio Díaz del Corral

(Festes de Sant Jaume, Santanyí, 2006. Actualitzat)

* * *

* * *

* * *

* * *

Frontispicio: Eulogio Díaz del Corral: Puig de Consolació, Santanyí, Mallorca